L’article d’avui és més curt que de costum però estic convençut que la meva recomanació és de primera categoria, i no tinc cap dubte de que una cosa compensa l’altra. Avui recomanaré una llarga entrevista en forma de llibre.
Es tracta del llibre Converses amb Xavier Sala i Martín, de Jordi Graupera. És un llibre excel·lent, de lo millor que he llegit darrerament. Si els que encara no l’heu llegit us decidiu a fer-ho, quasi us puc garantir que no quedareu decebuts. Hi podreu estar més o menys d’acord però segur que no us deixarà indiferents.
Pagesos, xinesos, marxistes, liberals, jugadors i directius de futbol, polítics, mitjans de comunicació, dictadors africans, economistes, jubilats, funcionaris, joves, empresaris, missioners o condemnats a mort, res ni ningú escapa de l’anàlisi, la crítica o la defensa, en un debat cara a cara sobre el món on vivim. Lúcid, a voltes sarcàstic i contundent, però sempre opinant sense embuts, Xavier Sala i Martín convida al lector a reflexionar amb valentia. (De la contraportada del llibre).
Nota: com totes les meves, aquesta és també una recomanació totalment desinteressada; no hi tinc ni cinc de comissió.
Es tracta del llibre Converses amb Xavier Sala i Martín, de Jordi Graupera. És un llibre excel·lent, de lo millor que he llegit darrerament. Si els que encara no l’heu llegit us decidiu a fer-ho, quasi us puc garantir que no quedareu decebuts. Hi podreu estar més o menys d’acord però segur que no us deixarà indiferents.
Pagesos, xinesos, marxistes, liberals, jugadors i directius de futbol, polítics, mitjans de comunicació, dictadors africans, economistes, jubilats, funcionaris, joves, empresaris, missioners o condemnats a mort, res ni ningú escapa de l’anàlisi, la crítica o la defensa, en un debat cara a cara sobre el món on vivim. Lúcid, a voltes sarcàstic i contundent, però sempre opinant sense embuts, Xavier Sala i Martín convida al lector a reflexionar amb valentia. (De la contraportada del llibre).
Nota: com totes les meves, aquesta és també una recomanació totalment desinteressada; no hi tinc ni cinc de comissió.
En prenc nota. La veritat és que els seus articles a La Vanguardia són força estimulants. Encara recordo com va aconseguir treure de polleguera a qui avui és l'Honorable!!!
ResponEliminaSí senyor, al Via Veneto, això quedarà per l’historia. Però no l’Honorable, com tu dius, sinó el Molt Honorable, cosa que encara té més mèrit.
ResponElimina