El 23 de gener el Parlament de Catalunya va aprovar per àmplia majoria una declaració institucional amb efectes exclusivament polítics. Però ahir, a instàncies del govern espanyol, el Tribunal Constitucional va decidir deixar-la temporalment sense efecte mentre se l’estudia a fons. Ens trobem davant d’una nova ridiculesa d’Espanya. D’efectes jurídics aquella declaració no en tenia cap, i si el que s’intenta és anular els efectes polítics és com si pretenguessin criminalitzar el pensament, una actitud típica dels dictadors. Però en una democràcia consolidada, i se’ns assegura que Espanya ho és, el pensament no pot ser mai un delicte, i opinar, que no és res més que pensar en veu alta o fer-ho per escrit, tampoc ho hauria de ser. De moment, doncs, Espanya i els seus tribunals s’han tornat a cobrir de glòria. Però suposo que a ningú se li escapa que a Catalunya, amb mesures tan forassenyades com aquesta, no disminuirà el nombre d’independentistes sinó que per l’efecte acció-reacció més aviat augmentarà. Tornem-ho a dir, el problema catalán no és un problema legal, com tossudament pretén Espanya, sinó un problema estrictament polític, i els problemes polítics no es resolen mai per la via judicial. Tant costa d’entendre?
el problema català, per al senyor rajoy són uns "hilillos de plastilina" també. però el xapapote va cobrir les costes de tota Galícia.
ResponEliminaA ells si els hi costa. Només veuen que poden perdre els seus dominis.
ResponEliminaA una declaració d'aquest tipus pots adherir-te o no però un jutge no té res a veure. Bé, si fa de jutge perquè si fa de polític intentarà fer espectacle.
Però si a aquesta professora no li han renovat la plaça perquè va mostrar-se a favor del dret a decidir, como podem pensar que respecten la llibertat d'opinió i per extensió, de qualsevol altra que no signifiqui agenollar-nos davant d'ells?
Clidice,
ResponEliminaSi Rajoy pensa això és que té els mateixos mals assessors que tenia llavors. Avui que és a Barcelona potser algú el posarà al corrent de com vas les coses per aquí.
Jordi,
És d'esperar que els fets que s'aniran produint aniran posant a tothom al seu lloc.