dimecres, 29 de gener del 2014

Els perdedors

(Foto: Robert Capa)

Aquests dies es parla força -jo també ho he fet- de l’entrada triomfal a Barcelona, ara fa 75 anys, de les tropes franquistes guanyadores de la guerra incivil espanyola. És un episodi que forma part de la nostra història i té, per tant, tot el sentit que se’n parli.

Es parla molt menys, però, d’un altre episodi coincident en el temps i que forma part, igualment, de la nostra història. Parlo dels que en aquelles mateixes dates feien el camí en sentit contrari, és a dir, dels que, perduda la guerra, anaven camí d’un exili incert.

Sense entrar en els motius que uns i altres van creure que tenien per enfrontar-se a trets, el cert és que després d’una llarga guerra molts dels perdedors van haver d’afrontar l’exili. Com passa a totes les guerres, alguns pateixen el conflicte per partida doble.

5 comentaris:

  1. SOM MOLTES,LES FANILIES,QUE ENCARA EN PAGUEM LES CONSEGUENCIES......
    JO TINC GENT A MEXIC
    GRACIES ESÀNYA,A TOLOSSA DE LLENGUADOC I A ISRAEL.
    AGTAITS ESPAÑA¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Els que van marxar a l'exili, els que van quedar presoners, els afusellats, els "depurats", els que van morir de gana a les presons, las mares a qui van treure els seus fills... Alguns fins i tot per partida triple o més...

    ResponElimina
  3. de "perdedors" en venim molts, i n'hem après molt, sobretot a resistir sense rendir-se

    ResponElimina
  4. qui es preocupa pels perdedors? aquest no escriuen la història, o ara resulta que si que aixequen el cap...?

    ResponElimina
  5. pons007,
    1/ Enhorabona!
    2/ Per això ho faig jo.

    Oliva,
    Diuen que han de passar, com a mínim, dues generacions.

    Jordi,
    D'acord.

    Clidice,
    Exacte! I t'ho diu en descendent dels "guanyadors".

    ResponElimina