tag:blogger.com,1999:blog-2061660674854387001.post7988381811925797001..comments2024-03-26T23:50:21.459+01:00Comments on El radar de Sarrià: La utilització política d’un malaltMiquel Saumellhttp://www.blogger.com/profile/10158815008839248784noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-2061660674854387001.post-82413435083154684482014-05-22T09:48:21.587+02:002014-05-22T09:48:21.587+02:00Clidice, Jordi, Joana,
Molt agraït per les vostres...Clidice, Jordi, Joana,<br />Molt agraït per les vostres aportacions i, per part meva, només puc afegir que, almenys fins al moment, no he vist cap motiu de pes per modificar la meva opinió.Miquel Saumellhttps://www.blogger.com/profile/10158815008839248784noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2061660674854387001.post-41499676317825025412014-05-21T23:56:13.389+02:002014-05-21T23:56:13.389+02:00És un tema en el que estic molt sensible, em vaig ...És un tema en el que estic molt sensible, em vaig negar a veure aquell reportatge de bicicleta, cullera, poma, no em cal veure a la dona del Maragall explicant com és la cruel malaltia, la tinc a casa, a ma mare li van diagnosticar la mateixa setmana que a ell i el mateix equip mèdic. En aquests anys, he pogut veure a ma mare com degenerava i a molts altres malalts, i el posat i la mirada que fa, no semblen pas d'algú que pugui prendre les seves pròpies decisions, que li diguin si vol anar a veure al seu germà a un miting, pot dir que sí i com és el germà el recorda encara i se n'alegra quan el veu. Un acte així, el deuria trasbalsar de mala manera, no es tracta de que estiguin reclosos sense sortir de casa tampoc!Joanahttps://www.blogger.com/profile/10137832657334900298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2061660674854387001.post-2546439480581711432014-05-21T15:26:54.589+02:002014-05-21T15:26:54.589+02:00És difícil de dir. No sabem quin és el grau d'...És difícil de dir. No sabem quin és el grau d'afectació actual però si pot escollir no hi ha res a dir. També, pel que sé, només va fer acte de presència, no? <br /><br />Hem arribat a un punt on qualsevol cosa s'aprofita en contra de l'altre: destruir per sobre de construir.Jordihttps://www.blogger.com/profile/03195877929798343480noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2061660674854387001.post-63801234465723468552014-05-21T08:28:04.143+02:002014-05-21T08:28:04.143+02:00Benvolgut Miquel,
saps que sóc la primera crítica...Benvolgut Miquel,<br /><br />saps que sóc la primera crítica del meu partit, perquè els partits són les persones i aquestes no sempre fan allò que pot ser el més sensat. Tanmateix en aquest cas, sé que ERC no tenia ni idea de la presència d'en Pasqual Maragall a l'acte. No dic pas que algú de la cúpula sabés que es barallava la possibilitat que hi assistís, perquè no ho sé, però, si ets tan amable de concedir-nos el benefici del dubte, admetràs que la possibilitat que això fos un motiu de crítica més que d'admiració també els devia passar pel magí.<br /><br />D'altra banda en Pasqual Maragall és un malalt d'Alzheimer, no és un moble del rebedor. Si la seva malaltia fos coronària, per exemple, tothom ho hagués trobat entranyable, com què la seva malaltia és neurodegenerativa, i no hi ha res que ens faci més por als humans que les malalties que toquen el cap, ja considerem que és incapaç de prendre les seves pròpies decisions.<br /><br />No dubto, tampoc, que la seva família, va sospesar molt aquesta actuació. I si, pel que m'ha arribat, va ser voluntat d'en Pasqual Maragall persona, i no malalt d'Alzheimer, anar a donar suport al seu germà, finalment va prevaldre l'estima per la persona i el respecte a la seva voluntat.<br /><br />Jo no duria més enllà aquest afer, perquè una dona que fuig de la policia quan la sancionen -Aguirre- en faci sang no hem de caure en el mateix parany o perquè el que transcendeix de les candidatures no siguin els seus programes sinó l'anècdota no hem de caure en el mateix parany.<br /><br />En Pasqual Maragall ha volgut fer visible la seva malaltia per dignificar-la, no dic en aquest acte, que penso que també, sinó des que se li va diagnosticar. La societat hauríem de pensar d'una manera més inclusiva perquè fins i tot un malalt d'una malaltia neurodegenerativa és un ésser humà i, com a tal, pot voler ser escoltat i nosaltres, com a societat, no hauríem de perdre el temps criticant-ho sinó preocupant-nos perquè s'estigui fent tots els possibles per poder avançar en la investigació sobre el mal, i l'atenció adequada en els malalts que estan en els pitjors estadis.<br /><br />M'agradaria que la premsa abandonés l'amarillisme i es decidís a explicar-nos quines són les propostes dels candidats per a ser votats, i no pas que se la passessin comentant l'última niciesa de l'un, el color de les calces d'un altre o que un germà ha volgut donar suport a l'altre, quan, en realitat, el que compta, és la validesa de l'Ernest Maragall com a eurodiputat i el que diuen, en Josep Maria Terricabras i ell, que aniran a fer al Parlament Europeu.<br /><br />Les anècdotes han passat al davant del contingut. Ahir vaig assistir al míting del Baix Llobregat i vaig escoltar molt contingut per part dels candidats que hi van assistir. Em quedo en això i no pas amb l'anècdota de la voluntat d'un malalt d'anar a veure a son germà, demostrar-li el seu suport, i demostrar-nos que encara està viu i que és una persona, no un ninot de paper cartró.<br /><br />Una abraçadaClidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com