.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 7 de setembre del 2009

L'expedient Catalunya. El cas d’Arenys

La cosa és molt senzilla. Resulta que a Arenys de Munt hi ha una entitat privada que pretén fer una pregunta als seus conciutadans, amb tres opcions de resposta: si, no i en blanc. És tan senzill com això.

Assabentat l’ajuntament d’Arenys de les intencions d’aquesta entitat privada, es va sotmetre el tema a votació del ple. La majoria dels regidors van aprovar donar-hi suport en forma de col·laboració tècnica i, òbviament, de suport polític. A la pràctica, això vol dir que l’ajuntament es va comprometre a cedir la infraestructura mínima necessària (un local municipal) per tal de poder tirar endavant el projecte de consulta amb una certa comoditat.

Però resulta que des d’instàncies polítiques superiors aquesta iniciativa privada d’Arenys no els acaba de fer el pes. Tant la Generalitat de Catalunya com la Delegación del Gobierno de España consideren que el poble està format bàsicament per cretins que només serveixen per pagar impostos i poca cosa més, però no per poder donar la seva opinió a una entitat privada.

Des de determinades instàncies judicials sembla ser que es comparteix aquesta visió tan simplista i pueril de la societat. Així, una jutgessa ha donat la raó a un partit polític molt minoritari, que compta amb l’ajut d’unes intolerables amenaces provinents d’un altre partit més minoritari encara, extraparlamentari, que ja ha dit que impediria aquella consulta privada por las buenas o por las malas. Sembla ser, però, que no farà falta que la sang arribi al riu. La jutgessa, de moment, ja ha decidit prohibir cautelarment la consulta.

A partir d’aquestes premisses i per tal de justificar tot aquest enrenou, des d’aquelles instàncies polítiques superiors que dèiem abans se’ns ha volgut fer creure que un consistori molt dolent i irresponsable ha convocat un referèndum d’autodeterminació de Catalunya il·legal i delictiu. Molta gent de bona fe s’ho ha cregut i tot. Evidentment això és mentida, i qui ho ha dit se n’hauria de donar vergonya i demanar immediatament disculpes.

Ignoro com acabarà aquest assumpte (aquest article l’escric el dijous 3 de setembre). De moment una jutgessa ja ha decidit que determinades enquestes no es poden fer, ni que siguin privades, posant així un cop més en evidència la qualitat democràtica del nostre ordenament jurídic. Un país que tanca diaris, un país que prohibeix partits polítics, un país que jutja i empresona a persones per uns delictes d’opinió que només existeixen en la imaginació d’unes ments molt retorçades. Un país, en definitiva, que fins i tot prohibeix que una entitat privada faci determinades enquestes entre els ciutadans d’un petit poble del Maresme.

Si finalment els arenyencs poguessin votar i guanyés el “no”, això només voldria dir que hi ha encara molta feina a fer tot i que, com a demòcrata convençut que sóc, seré el primer en felicitar als partits falangista i ciudadanos per la seva victòria política, un triomf que òbviament jo preferiria que fos només provisional. I si guanyés el “sí”, de moment no passaria res de l’altre món però seria un petit i significatiu pas endavant.

També existeix la possibilitat que per ordre judicial es prohibeixi fer aquesta enquesta privada. Cada vegada som més els que pensem que arribarà un dia que els nostres representants polítics s’adonaran que pel camí constitucional i estatuari ja no es va enlloc, i aquesta ridícula prohibició seria un argument més a afegir a la llarga llista de greuges que haurien de figurar en l’expedient Catalunya que, més tard o més d’hora, s’acabarà sotmetent a les instàncies supraestatals de Brussel·les (UE) i Nova York (UN), per tal que siguin aquelles institucions les que facilitin una sortida definitiva al nostre conflicte.

17 comentaris:

Clidice ha dit...

Com era allò que deien en la llengua del país veí?: "ladran, luego cabalgamos"? Doncs això. Molt ben explicat, clar, net i concís, gràcies :)

Jordi Roca ha dit...

Que et semblaria si a tota Espanya es convoqués un referèndum per acabar amb l'Estat de les Autonomies?

O que la única llengua oficial a tot el territori nacional fos el castellà?

O una més senzilla, que qualsevol funcionari d'un altre punt d'Espanya pogués venir a Catalunya sense el nivell C, ni haver d'aprendre el català?

Posats a ser assemblearis haurem d'empassar-nos el que faci falta, no creus?

Clidice ha dit...

Si passés això que tu dius Jordi, seria senzillament que es passaria pel damunt dels drets dels pobles. La independència de Catalunya ha de ser cosa de Catalunya i Espanya l'hauria d'acceptar si s'escaigués. Si no fos així passaria pel damunt de tots els drets internacionals i acceptaria el que és de facto aquest territori des de fa uns quants segles: un derecho de conquista.
I, per cert, l'única llengua oficial a tot el territori JA HO ÉS EL CASTELLÀ.

Dani ha dit...

Tot i que estic en contra de la llei de partits, el que no entenc és còm, Falange Española, partit que incompleix la majoria de les premises d'aquesta llei per poder ser legal, no només no està il·legalitzat si no que tot i les demandes que es van fer al senyor Saura, tenen permís per muntar una manifestació on ells mateixos no neguen acabar "por las malas"...
Em sembla que no es mesura tothom amb el mateix llistó en aquest suposat "estat de dret".
No m'estranyaria que la negativa de Saura a desconvocar aquesta manifestació tingués alguna cosa a veure amb la moció de censura proposada pel grup municipal CUP d'arenys al mateix Saura per les càrregues contra els estudiants de fa uns mesos, que va ser recolzada i tramesa per l'alcalde d'arenys...
No m'estranyaria que finalment, els Mossos anéssin a arenys per garantir el dret a manifestació dels feixistes enfront a radicals separatistes...
Quins collons...

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
De res.

Jordi Rosa,
Responc en el mateix ordre:
1/ Això no passarà però si passés em semblaria perfecte. Per la Catalunya que jo vull l’estat de les autonomies no serveix.
2/ Això ja passa ara.
3/ Això també tots sabem que ja passa ara (jutges, guàrdies civils, etc.)
4/ No en tinc ni idea, jo no sóc ni he estat mai assembleari.

Dani,
1/ Des de la meva posició totalment contrària a la Ley de Partidos que esmentes, això de Falange i la impunitat de la que sempre presumeixen no és que no ho entenguis tu, és que no ho entén ningú.
2/ Sobre la decisió de Saura, cap sorpresa. Una prova més de la seva més absoluta incapacitat política.
3/ Sobre la teva última frase: a mi tampoc.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi Roca,
Disculpa’m per haver escrit malament el teu nom. A typing mistake que diuen els anglesos.

Marc D ha dit...

Els quatre gats de la falange dubto que ho impedeixi "por las malas", doncs serem uns quants que hi anirem a procurar que no passi.

Cridaran i insultaran des de lluny, que és l'unic que saben fer aquestes rates covardes.

Que vagin a votar tranquils els d'arenys.

La votació es farà igualment, ja n'hi ha prou de respectar les lleis espanyoles fetes en cotra nostra. De fet no n'hauriem de complir ni una, de la mateixa manera que ells es passen pel forro les nostres (i les seves pròpies) amb total impunitat.

El políticament correcte ja cansa i no porta enlloc. S'ha de plantar cara d'una vegada.

Cal recordar que no és un referèndum oficial amb resultats aplicables, sinó una simple enquesta popular. Els espanyols poden votar el que vulguin, que aqui podem decidir no fer-ne cas i punt

Anònim ha dit...

Sincerament, sóc d'una altra galaxia, perquè no pertanyo a aquesta "wishfull thinking society". Crec que em passo de pragmàtic.

Jordi Roca ha dit...

Anem per parts:

Clidice: els pobles ni tenen drets ni paguen impostos, només les persones. Aquesta dialèctica colectivista no va sortir gaire bé al segle XX. Algun comunista et podria parlar dels drets del poble espanyol. Jo no ho faré.

De totes maneres, els catalans, si és que som "un poble", ni tan sols votem: voten els espanyols censats a Catalunya en Generals i Autonòmiques, i els europeus censats a Catalunya en Municipals i Europees (permeteu-me la simplificació).

Un botonet: el referèndum del nou Estatut el van votar els espanyols censats a Catalunya. En termes de sobirania, era un referendum espanyol, emparat en la CE.

Dani: els Mossos han de cumplir i fer cumplir la llei. Ni més ni menys. Sigui quin sigui el conseller. Sigui quin sigui el manifestant.

Miquel:

2/ "Això ja passa ara" Si ho penses és que vivim a mons diferents. Insinues que el català no és oficial a Catalunya? Que està perseguit?

3/ Catalunya és una nació i no pot treure jutges catalans? Guàrdies Civils ja fa temps que no venen. En teoria s'havien de treure Mossos d'Esquadra per substituir-los. D'això ja fa 20 anys.

Marc D.: En general, i pel que fa a comparar-vos amb Falange, si alguns comentaris que feu els fes algún periodista radiofònic us emprenyarieu. Però bé, com que parleu en termes de "plantar cara" ... vosaltres mateixos.


En general,

Pel que fa a aconseguir qualsevol objectiu polític, algú ha de seure, redactar un pla amb seny i realisme, traçar una ruta, marcar etapes i fites, etcètera i aconseguir que el segueixi una majoria.

De debò creieu que hi ha algú a l'independentisme català que segueixi cap pla?

Amb tots els respectes i sense voler ofendre ningú, ni molt menys, em fa l'efecte que l'independentisme català és un grapat de vividors prenent el pèl a uns quants que corren com pollastres sense cap.

Repeteixo, si us plau, no vull ofendre ningú. És una opinió personal expressada de manera exagerada per allò de la literatura.

Si estic equivocat, m'encantarà rectificar.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi Roca,
Em limito a comentar la part que em toca. T’hauries de rellegir el que vas escriure en el teu primer comentari i veuràs que les meves respostes contestaven fil per randa aquells quatre punts. Ara hi afegeixes algun element nou que seria un altre debat (que “si Catalunya no pot treure jutges catalans”, etc.), així que per no perdre’ns torno als punts inicials:
1/ Aquest punt no l’has recomentat.
2/ Sovint jo també tinc la impressió que vivim en mons diferents. No insinuo res, només deia i dic “que la única llengua oficial a tot el territori nacional és el castellà”, agafant la terminologia de “nacional” segons l’enteneu vosaltres, és a dir, Espanya. Ara bé, si per “nacional” entens com jo “Catalunya”, llavors et dono la raó. Però no crec pas que vagis per aquí.
3/ Només constatava una realitat que tu no em pots pas negar. Com tampoc pots afirmar que “Guàrdies Civils ja fa temps que no venen”, no fotem! I què hi ha a les duanes? I als aeroports? I al port? I a la caserna del carrer de Sant Pau a Barcelona? I a la lluita antiterrorista? etc.
I no et preocupis, a mi no m’ofens. Al contrari, m’agrada que la gent del PP també llegeixi i comenti aquest blog.

Anònim ha dit...

Miquel, l'ONU no farà res per Catalunya, i la UE encara menys. Fa uns mesos l'AVUI publicava un article explicant com al president Pujol li deien a Brusel.les: "Molt bé, i de tot això què en pensa el govern de Madrid? Ah... llavors no és tema nostre."

Fa pocs anys, la UE es mirava amb braços creuats l'absolut GENOCIDI de Milosevic als musulmans de Bòsnia... i els únics que hi van fer alguna cosa va ser els Estats Units d'Amèrica. I hem d'esperar que la UE es mogui per Catalunya?

Com no siguin els propis catalans qui s'organitzin, ningú els farà la feina!

Miquel Saumell ha dit...

Martí,
És evident que qui primer ha de tenir les coses clares, s’ha d’organitzar i ha de fer la seva feina són els propis catalans, d’això no en tinc cap dubte. Però en una segona fase del procés estic convençut que es necessitaran ajuts externs de fora de l’estat, tota vegada que de Madrid no n'hem d’esperar res, a banda d’entrebancs. Tampoc em faria res que l’ajuda diplomàtica externa provingués dels Estats Units. Però tens raó, primer hem de tenir les coses clares nosaltres mateixos, i avui per això em penso que dissortadament encara ho tenim molt verd. Ens trobem encara en la fase prèvia de fer pedagogia.

greips ha dit...

a mi em sembla que confiar en Europa és no haver après res de la Història de Catalunya. I qui no aprèn dels errors, els repeteix... :)

Miquel Saumell ha dit...

Hola Greips,
Discrepo. Avui per avui i posats a triar, jo tinc més confiança en Europa que en Espanya, i per afirmar-ho em baso precisament en la història.

greips ha dit...

@miquel,
els teus llibres d'historia i els meus deuen ser molt diferents doncs. En els meus no apreixen gaires (cap) moment en què europa s'hagi posat del nostre costat i no ens hagi abandonat al final. :-)

però bé, jo no sóc historiador :)

Miquel Saumell ha dit...

Greips,
Jo tampoc, en això estem empatats.

Marc D ha dit...

El que esta clar és que qualsevol cosa que es vulgui fer referent a la independència de catalunya no es pot fer seguint la legalitat espanyola, doncs aquesta ja ha estat elaborada expressament per evitar això. Així que ha de ser il·legal per força, tot i que il·legalitat i il·legitimitat no sempre van de la mà.

En quant a la manifestació falangista, s'ha de fer entendre a aquesta gent que les coses no van per aquí. La intenció no és ni molt menys la d'estomacar ningú, simplement és fer presència perquè els qui van a fer merder s'ho repensin. La unica manera d'evitar que facin mal no és intentar explicar-los res, és que vegin que més val que no ho facin. Amb els de ment simple s'ha de recorrer a mètodes simples. I l'instint d'autoconservació mana.

Així que no, no anem a muntar una batalla campal, anem precisament a evitar-la.