.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 14 d’abril del 2010

Tancament il·legal d’un diari

Ahir parlàvem dels dictadors en potència. Tenim dictadures, tenim democràcies, i tenim també democràcies formals que conserven tics dictatorials. Aquest darrer vindria a ser el cas d’Espanya, una democràcia formal que conserva tics dictatorials. Egunkaria era un diari basc i fa set anys un govern amb tics dictatorials, el govern espanyol, va decidir silenciar-lo de la manera més barroera i efectiva: tancant-lo. Mort el gos morta la ràbia devien pensar aquells il·luminats, que potser ignoren que tancar un diari per ordre governativa és quelcom que no passa en els països endreçats, i aquesta és una nova prova del cotó que Espanya té encara moltes mancances democràtiques. Tancant diaris Espanya s’assembla més a Rússia i Veneçuela que als països amb democràcies consolidades. Les conseqüències de l’il·legal tancament d’Egunkaria són ben conegudes: milers de lectors es van quedar sense diari, dotzenes de treballadors es van quedar sense feina, centenars d’accionistes van perdre la seva inversió, i uns dirigents del diari van ser empresonats i torturats per les forces de l’ordre públic (quin eufemisme!) que per tal de justificar aquell disbarat buscaven una relació inexistent entre aquells periodistes i el terrorisme. Ara un jutge ha fallat que tot allò va ser un pur despropòsit i que el tancament del diari va ser inconstitucional. El problema és que ja han passat set anys i als efectes pràctics això vol dir que han guanyat els que van decidir el tancament del diari, i han perdut els grans perjudicats, ara absolts per la justícia, que no en tenien cap culpa. I després encara hi ha qui s’estranya que alguns vulguin marxar i desempallegar-se d’una metròpoli tronada que amb mètodes antidemocràtics tanca impunement diaris que no són seus amb la mateixa facilitat que qui tanca el calaix de la seva tauleta de nit.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

ara, si el Suprem ratifica la sentència, es demanaran indemnitzacions i nosaltres, els ciutadans i ciutadanes haurem de pagar-les, a més del salari del jutge que va tancar el diari. Una mica més del mateix de sempre no?

Anònim ha dit...

EN AQUEST PAIS DE "MONAS" PATIM UNA POR REVERENCIAL AL PODER.
LLEI DE PARTITS,TAN DEMOCRATICA ELLA...CALLEM.
UN JUTGE "ESTRELLA" FA PRESOS A UN GRAPAT DE NACIONBALISTES,ALS TORTURAN,CALLEM......
UN ALTRE JUTGE,TANCA UN DIARIS APLICAN LA TEMUDA "LLEI ANTITERRORISTA"AIXI PER C....CALLEM.
LA CULPA ES NOSTRA,PER ...VALENTS. LA DEMOCRACIA PERUGA NO ES DEMOCRACIA.
JUGANT AMB BCN.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Evidentment, aquests errors sempre els acaba pagant el poble.

Oliva,
Alguns no callem... ho anem denunciant en la mesura de les nostres limitades possibilitats.