.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 18 de setembre del 2010

Altaveus alternatius

Tal com ja vaig explicar fa temps, aquest blog està orgullós de compartir aniversari amb The New York Times, un gran diari americà que avui compleix els seus primers 158 anys de vida. Deixant modèstia i vergonya de banda, podríem dir que el diari novaiorquès i aquest blog sarrianenc són complementaris, en el sentit que aquí hi surten informacions i opinions que mai apareixeran allà, i viceversa.

Si el 18 de setembre de 2007, quan vaig obrir El radar de Sarrià, algú m’hagués dit que el blog romandria obert tres anys més tard, és a dir, avui, i que hi haurien centenars d’entrades publicades (exactament 761 comptant aquesta que estàs llegint), no sé què hagués pensat però segur que no m’ho hagués pas cregut. Llavors jo era un perfecte ignorant en aquests temes i no sabia on em ficava.

A partir d’aquesta realitat es poden treure algunes conclusions: que això de gestionar un blog crea un grau important d’addicció que jo ignorava fa tres anys, que sembla mentida com van sortint els temes a tractar sense quasi ni buscar-los, i que mitjançant les xarxes socials el nostre món virtual se’ns està eixamplant en progressió geomètrica i de manera totalment irreversible. Ja res no serà com abans.

Una acotació final. Sovint se’m retreu que aquí es critiquen molt els polítics. És veritat però l’explicació és ben senzilla. Els polítics tenen els seus altaveus públics i, per tant, pagats per nosaltres, per fer-se tota la propaganda i tot l’autobombo que els calgui, però difícilment fan autocrítica. Per això són necessaris altaveus alternatius com The New York Times i El radar de Sarrià. Modèstia apart.

8 comentaris:

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Per molts anys, doncs.

Sempre és interessant llegir-te.

Ferran Porta ha dit...

Molt subtil, Miquel ;)
Per molts anys; tres de blog no són poca cosa.

Anònim ha dit...

Jo, si us puc llegir els propers tres anys ja estaré prou content, i tan tú com en NYT, que pugueu escriure en llibertat molts més. Gràcies.

Anònim ha dit...

Desconeixia que la teva criatura feia els anys el mateix dia que el NYTimes. No sé com et deus sentir per aquest fet, a mi, que he nascut el mateix dia que en WA Mozart, quan hi penso, em suposa una gran cura de humilitat.
Per molts anys.
Sarrianenc

Esther del Campo ha dit...

Enhorabona Miquel, pels tres anys de constància i opinions fonamentades.

Ja ho saps que el NY Times "en un futur" deixarà de banda l'edició de paper? Així s'assemblarà una mica més al Radar, que només està a la xarxa ;-)
Salutacions!

Anònim ha dit...

Per molts anys!
JM

Miquel Saumell ha dit...

Moltes gràcies a tothom!

Sarrianenc: tenint en compte que el senyor Mozart és mort entenc la teva cura d’humilitat. En el meu cas, com que tots dos (el NYT i el radar) som encara vius la cura d’humilitat potser l’hem de compartir. El fet és que tenim un compromís de no agressió, ens respectem i no ens fem la competència.

Esther: d’aquí quatre dies no en quedarà cap de diari de paper. I si algú té nostàlgia, sempre se’l pot imprimir.

Guillem Carbonell ha dit...

Felicitats i endavant, Miquel!