“El político debe velar por el bien del ciudadano, luego el del partido y finalmente el propio, pero suele ser al revés.” (Ivan Klíma, dramaturg i escriptor txec, en recents declaracions a La Vanguardia).
Dissortadament, aquest diagnòstic és força exacte; almenys és la meva impressió sobre el que ens passa al nostre país. No crec que reproduir aquesta frase sigui una manifestació de pessimisme sinó un exercici de realisme.
I així els hi va -de bé- a ells i als seus partits.
I els ciutadans que no es dediquen professionalment a la política... que es fotin! Recordant que nosaltres els hi paguem el sou, sovint uns salaris més que raonables, extrem que no s’ha d’oblidar mai al analitzar els polítics i les seves actuacions, d’aquesta perversa situació algú en diria ser cornuts i pagar el beure.
Dissortadament, aquest diagnòstic és força exacte; almenys és la meva impressió sobre el que ens passa al nostre país. No crec que reproduir aquesta frase sigui una manifestació de pessimisme sinó un exercici de realisme.
I així els hi va -de bé- a ells i als seus partits.
I els ciutadans que no es dediquen professionalment a la política... que es fotin! Recordant que nosaltres els hi paguem el sou, sovint uns salaris més que raonables, extrem que no s’ha d’oblidar mai al analitzar els polítics i les seves actuacions, d’aquesta perversa situació algú en diria ser cornuts i pagar el beure.