dimarts, 9 d’agost del 2022

Tranquils, que no fan res

Llegint el títol, algú potser pensarà que avui l'article va dels gossos sense lligar que se t'acosten i et llepen sabates i pantalons, de vegades immediatament després d'haver-se acostat a ensumar el cul d'un altre gos. No ho puc evitar, poques coses em fan més fàstic i em generen més aversió que aquesta activitat canina.

Però no, avui no parlaré dels gossos sinó de determinats personatges, alguns també exercint de polítics que busquen vendre't el vot, i se t'acosten amb aquella cara de no haver trencat mai un plat, i intenten explicar-te les grans virtuts de la seva empresa o organització. A Barcelona, la vorera de la Diagonal que toca al carrer Numància, just al davant de l'Illa, és un dels llocs preferits per fer proselitisme de carrer de qualsevol idea, producte o servei.

Els que se m'adrecen dient-me "caballero", que diria que són majoria, de seguida saben que ja han perdut. I els que insisteixen a tenir la conversa en castellà, també. Un ja té una edat i tampoc pot estar aguantant segons quines actituds colonials. Segurament ningú els ha explicat que la primera regla de l'activitat comercial implica utilitzar la llengua del client. En fi, ja n'aprendran.

I tranquils, que no fan res. Només són pobres nois i noies al servei de les empreses que els contracten, tot i que algú potser en diria explotació laboral. Però, repeteixo, si insisteixen a buscar la comanda sense deixar de banda les seves actituds colonials, tranquils, que no fan res. Ni fan, ni faran. Per no fer, amb mi no faran cap comanda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada