Segons s’informava fa uns dies, a Barcelona el percentatge sobre els ingressos destinat a pagar el lloguer de l'habitatge és del 52,2%, i no cal ser un expert en el tema per concloure que aquesta dada resulta socialment insostenible. Alguna cosa falla. Hi ha qui diu que els preus del lloguer són massa alts, i que haurien de baixar, però no expliquen com. Altres sostenen que els salaris són massa baixos, i que haurien de pujar, però que això no depèn d'ells. Uns i altres tenen les seves raons, però no disposen de les eines efectives per aplicar-les.
Segons diuen els experts, l'objectiu raonable seria que el percentatge actual del 52,2% es reduís fins al 33,3% dels ingressos com a màxim, és a dir, que no més d'un terç dels ingressos es destinessin a pagar el lloguer o la quota hipotecària de l'habitatge. Els polítics han de decidir com fer quadrar aquesta divergència, i ho han de fer respectant les lleis vigents, o fent unes lleis noves més efectives. Tot el que no sigui això, només és soroll mediàtic sense cap utilitat pràctica.
Dit tot això, si els governants haguessin començat a fer bé la seva feina quan tocava, fent una aposta clara per l'habitatge públic, avui no ens trobaríem en la situació dramàtica en la qual ens trobem. A França, sense anar més lluny, aquest problema el tenen bastant ben resolt, ja que els ajuntaments francesos tenen un parc important d'habitatges públics que es lloguen a la ciutadania a preus raonables i proporcionals als salaris. Al nostre país, en canvi, aquesta és una gran assignatura social pendent, i tots els partits polítics que han governat en democràcia són els culpables del desgavell actual. No he vist enlloc que cap partit s’hagi disculpat pel desistiment de la seva obligació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada