Havent-hi en català el pronom "tothom", un mot que el diccionari defineix com "tota la gent", un es pot preguntar per què hi ha persones que per referir-se a "tothom" encara utilitzen l'expressió "tots i totes", una forma d'expressar-se tan ridícula lingüísticament com innecessàriament llarga, com si la paraula "tothom" no ho englobés tot, fins i tot el "totis" d'aquella consellera de la Generalitat que es permet traspassar totes les fronteres lingüístiques del sentit del ridícul sense posar-se vermella.
L'últim exemple: aquest cap de setmana s'ha celebrat a Sarrià la Festa de Sant Vicenç, una mena de festa major d'hivern, més petita que la de l'octubre. L'esdeveniment ha estat un gran èxit de participació popular. Però tots sabem que la perfecció no existeix. El cartell de l'esdeveniment deia textualment "Amb, per i de totes". Si haguessin posat "Amb, per i de tothom", tothom s'hi sentiria inclòs. Però segurament això hauria estat mal vist pels defensors d'aquesta moda tan ridícula lingüísticament, i els organitzadors de la festa van optar per no molestar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada