El Villarejo del PSOE

Els escàndols que ara envolten el PSOE fan pensar molt en els escàndols que anys enrere, quan governaven, envoltaven el PP. Les mecàniques de funcionament s’assemblen molt: per una banda, tenim uns polítics sense escrúpols, ètica ni moral que potser pensen que en el món de la gestió de la cosa pública ho val tot, i que tenen dret a tot, tant per preservar la sacrosanta unitat d’Espanya com per omplir-se les butxaques.

Però en aquestes històries de corrupció generalitzada sempre hi ha uns personatges secundaris però imprescindibles, que són els que van deixant constància gairebé notarial de totes les malifetes, enregistrant-ho tot, fins al dia que acaben sortint a la llum.

En el món de les clavegueres i la porqueria política generalitzada els podríem anomenar els secundaris de luxe: un tal Villarejo en el cas dels escàndols del PP, i un tal Koldo en el cas dels escàndols del PSOE. Aquests personatges, mitjançant els arxius d’àudio i vídeo que anaven enregistrant, amb el coneixement o no (això encara no ho sabem del cert) dels seus caps, també participen en el negoci.

Dit tot això, repeteixo dues piulades que vaig publicar ahir a X. La primera: “El més trist i decebedor de tota aquesta història és que el teòric substitut del PSOE ha de ser, necessàriament, el PP, el partit més corrupte de l'Europa endreçada segons van dictaminar els tribunals. Amb els uns o amb els altres, estem en molt males mans”.

La segona: “Política espanyola: no sé si ens hem de fiar d’algú, el temps ens dirà qui menteix i qui diu la veritat. Sí que sé que amb tots els antecedents que hem tingut, de moment ja podem dir que dels informes de l'UCO, jutges a banda, no se'n pot fiar ningú. Massa errors, massa manipulacions”. 

Una afirmació no exclou l’altra. És gràcies a X que els ciutadans ens assabentem d’aquests episodis, i potser és per això que hi ha un perfil de polític que d’aquesta xarxa no en vol saber res. Doncs bé, com més els polítics menystenen X, més m’interessa a mi.