Luis de Galinsoga va ser el director de La Vanguardia nomenat pel dictador Franco l’any 1939 en guanyar la guerra incivil. Galinsoga va ser un personatge de trista memòria pels catalans mínimament intel·ligents. En prendre possessió del seu càrrec, aquell home va escriure: “Quédense para la recóndita intimidad los coqueteos lingüísticos. Todos los españoles debemos hacer tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que, hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha impuesto su victoria”.
Des d’aquella astracanada han passat vuitanta-sis anys, però els deixebles de Galinsoga continuen existint, i presumint de la mateixa ignorància.
La senyora Isabel Díaz Ayuso, encarregada de la franquícia del PP a la província de Madrid (Espanya), té una obsessió malaltissa amb qualsevol llengua que no sigui la seva. No fa gaire va anar a Londres a donar una conferència. Per poder entendre què deia, els assistents britànics es van veure obligats a posar-se el pinganillo. Díaz, quan va pels llocs, sempre parla en espanyol, i, lògicament, a la capital del Regne Unit aquesta és una llengua que no tothom domina. La setmana passada, però, va ser ella qui es va negar a utilitzar el pinganillo quan va venir a Barcelona amb l’objectiu de fer-se una foto amb el seu rei. Díaz va optar per presumir barroerament en públic de la seva manca de competències lingüístiques i polítiques, ignorant que Catalunya té una llengua pròpia que, ves per on, resulta que tampoc és la llengua que coneix la senyora Díaz, com no ho era l’anglès quan va anar a Londres. Presumir amb xuleria de no saber anar pels llocs és una mostra d’ignorància que personatges públics com en Galinsoga o Díaz no s’haurien de permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada