De la nuesa al burca, entre poc i massa

(Article original publicat el 30/5/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2228, pàg. 2)

D’un temps ençà es parla molt del suposat dret que té un col·lectiu de dones a tapar-se el cap amb un burca, un nicab o altres complements tèxtils. Ara bé, en la majoria dels casos més que una opció lliure es tracta d’una obligació, ja que l’entorn en el qual es mouen aquestes persones els imposa un dress code molt estricte. Avui parlarem, però, del col·lectiu que opta per la posició contrària, és a dir, de les dones que en comptes d’intentar passar desapercebudes opten per mostrar en públic gairebé tota la seva anatomia, i fins i tot sense el gairebé. I mentre es critica molt aquelles dones que es tapen el cap, no acostumem a veure crítiques similars sobre l'opció oposada, és a dir, la nuesa social voluntària.

Sempre m’han cridat l’atenció les dones que es passegen quasi despullades allà on no toca, en els llocs on queda clar que la gent hi ha d’anar vestida. Algunes actrius que assisteixen als festivals de cinema serien bons exemples d’aquestes pràctiques, que podríem definir com a socialment poc ortodoxes. No és que la visió d’una dona mig despullada m’escandalitzi, ja que, si fos així, no podria anar ni a la platja de la cantonada. Però no deixa de sorprendre que algunes decideixin exhibir-se amb un estalvi tèxtil que crida l’atenció, i ho facin en llocs públics on altres dones i tots els homes hi van vestits.

Diria que un festival de cinema no és un espai nudista, com ho pot ser, per exemple, la platja menorquina de la Cala Macarelleta. Algú potser pensarà que tinc gustos una mica estranys, però crec que en el tracte social amb altres persones, siguin homes o dones, no hi ha res més atractiu que la seva intel·ligència. Al meu entendre, l’encant principal d’una persona es troba en el seu interior, en el seu cervell. És per això que no deixa de sorprendre’m que algunes dones optin per mostrar-se en públic gairebé sense roba. Potser obliden una obvietat, ja que en un festival de cinema no es jutja el cos de les actrius sinó la pel·lícula en la qual han participat.

Alguna vegada he arribat a pensar que aquest col·lectiu potser no té prou confiança en les seves capacitats intel·lectuals, i opta per mostrar els mugrons, i qui diu els mugrons diu alguna cosa més, per evitar preguntes que potser les posarien en evidència. Així, mostrant-se tan lleugeres de roba, també podria ser que busquessin que els seus interlocutors concentressin tota l’atenció en el seu físic, i no les sotmetessin a un test d’intel·ligència que més d’una segurament no seria capaç de superar amb èxit.