Vint-i-quatrena Ateneuesfera

Foto: Guillem Carbonell

A l’hora de discutir sobre les diferents xarxes socials d’internet i centrar el debat en twitter vs. facebook, o en facebook vs. twitter, cada vegada es fa més evident que els usuaris d’aquestes dues plataformes semblen incompatibles els uns amb els altres. O l’una o l’altra, però les dues xarxes alhora normalment no s’acostumen a utilitzar. Es tracta de dues colles d’usuaris clarament diferenciades, i molt sovint enfrontades entre si. Els usuaris de facebook són majoria, i alguns diuen les mil pestes de twitter. En canvi, a la majoria d’usuaris de twitter —jo en sóc un gran defensor, des del dia que vaig obrir el meu primer compte— facebook no ens fa ni fu ni fa. Resumint, una mica com passa amb les corridas de toros (atenció, “el toro no sufre”, diuen els entesos): división de opiniones.

Sobre aquest tema, abans-d’ahir, durant el sopar de la vint-i-quatrena Ateneuesfera, vam estar canviant impressions una bona estona. Gosaria dir que ningú va canviar d’opinió, i que cadascú es va quedar amb les seves preferències. Algú va dir mig de passada que sort en tenim que no tothom pensa igual. Posaré només un exemple que reflecteix la divisió existent entre uns usuaris i els altres. Així, una de les coses que els facebook-addictes més critiquen de twitter és la limitació dels 140 caràcters. En canvi, per usuaris de twitter habituals com jo, aquesta limitació és precisament una de les gràcies que té aquesta xarxa, perquè quan vols explicar una cosa t’obliga a fer un exercici de síntesis en un repte intel·lectual que, personalment, m’entusiasma.

Aquesta vegada tampoc vam poder evitar discutir una mica sobre el procés cap a la independència de Catalunya. Hi ha qui pensa que aquest negoci ha quedat estancat, qui pensa que s’ha reculat i qui pensa que es va avançant de manera imparable. Digueu-me optimista però sóc d’aquests últims. Hi va haver opinions per a tots els gustos, també a l’hora de valorar la qualitat de la feina que fan els nostres representants polítics. En aquest punt el debat va tenir opinions molt contraposades que algú va definir, amb força encert, com “una estona intensa”. El fet que estiguéssim sols a la sala que el restaurant de l’Ateneu ens havia reservat també va ajudar a que cadascú es pogués expressar amb tota llibertat, sabent que no molestàvem a altres comensals del restaurant.