.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 7 d’octubre de 2016

Dos errors greus de Convergència

(L’article original en versió paper es va publicar el 30 de setembre de 2016 a la pàg. 6 del núm. 1.776 de La Veu de l'Anoia)

El partit polític català més important des de la recuperació de la democràcia darrerament ha comès dos errors greus que no s’acaben d’entendre. El fet inqüestionable és que els errors polítics no surten mai de franc i, tard o d’hora, sempre s’acaben pagant a les urnes. Els convergents ja ho estan experimentant amb una davallada important del suport popular, una davallada que no està gens clar que ja s’hagi aturat.

El primer error de pes va ser el canvi de nom del partit. Convergència era i continua sent una marca política excel·lent i són molts, convergents i no convergents, els que no han entès que es decidís enterrar-la. No és excusa la precària situació econòmica del partit —al capdavall, una situació que comparteixen gairebé tots els partits— ni les malifetes fiscals de Jordi Pujol i la seva família. Agradi o no, Jordi Pujol ja forma part de la història de Catalunya, i no precisament per aquest trist episodi fiscal sinó per una llarga trajectòria política, globalment positiva, que només des d’un sectarisme extrem es pot negar.

Relacionat amb el canvi de nom, el trist paper de Convergència en el congrés que havia de decidir el nou nom del partit és segur que no passarà a formar part del catàleg dels encerts polítics de la nostra història. I els primers intents fallits de registrar el nom del nou partit, tampoc, i això sense negar la més que evident intencionalitat política del Ministerio del Interior espanyol, sempre disposat a posar pals a les rodes a tot el que faci olor de català. Però l’actitud anticatalana del govern espanyol no pot ser mai una excusa; era d’esperar. Els polítics consideren que rectificar és acceptar l’error, i per això no ho acostumen a fer. Però si la nova direcció convergent s’ho mirés amb sentit crític, recuperarien l’antic nom, demanarien disculpes a la militància i debat tancat.

L’altre error convergent va ser presentar-se a les eleccions amb Esquerra, però com que d’això ja n’he parlat sovint ara no repetiré els meus arguments. La conclusió lògica d’aquestes perilloses aventures transversals és que amb la llista conjunta s’han perdut vots. Ara demanaria que es fes un petit esforç intel·lectual: si, a Espanya, PP i PSOE es presentessin a les eleccions amb una llista conjunta, guanyarien vots o en perdrien? En perdrien, tant per la dreta com per l’esquerra. El votant decebut canvia tranquil·lament de partit; d’oferta alternativa no en falta. A Catalunya passa el mateix. L’opció política no és com una religió que es manté inamovible tota la vida.

3 comentaris:

gloria abras pou ha dit...

És cert que, fins i tot, jo que no sóc pujolista sé que la Història li ha reconèixer més d'un mèrit. De totes formes sempre convé ser crític amb figures cabdals com la de l'ex-president.
Tens raó pel que fa al canvi de nom. El nou no qualla. Jo com a molt dic ex-convergents.
ERC és, de moment, un partit net i mereix créixer. Hi havia una Catalunya molt enganxada a Convergència i ara, part de la mateixa s'ha enfadat perquè se li ha tornat sobiranista i es presenta amb ERC. Jo sóc de les idealistes que creu que tots els partits sobiranistes s'haurien d'ajuntar per l'objectiu que ja sabem. Un cop obtingut, si així fos, que se separin i discuteixin que per això hi ha el Parlament.
L'últim error detectat al'ex-Convergència és tenir al partit algú com Santi Vila. I a Cultura !!!

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Tampoc sóc convergent, ni de cap altre partit. No podria estar en un lloc on fos vigent el concepte "disciplina de vot", que va contra els meus principis. Això passa a tots els partits, fins i tot a la CUP, així que em toca anar per lliure.
Militants i càrrecs convergents m'han admès en privat que també estan en contra del canvi de nom i de la manera matussera com s'ha gestionat.
Amb Pujol evidentment que s'ha de ser crític per les seves malifetes, però una cosa no treu l'altra.
A Santi Vila no el conec però persones que l'han tractat m'han comentat que quant a gestió cultural és un perfecte inútil. Diuen que amb les seves provocadores declaracions només busca posicionar-se per ser candidat a l'alcaldia de Barcelona. Ves a saber.

gloria abras pou ha dit...

També jo he sentit a parlar de les seves aspiracions. A Barcelona li desitjo el millor i no es diu Santi Vila.
Un dia, en una entrevista, va dir: "zapatilla" i "messiàtic" (aquesta última referint-se a Jordi pujol Soley). Encara no estava a Cultura. Quan el van anomenar em vaig posar les mans al cap. Messiàtic...per dèu.