Fem un petit repàs. Barri (Sarrià), districte (Sarrià-Sant Gervasi), municipi (Barcelona), àrea metropolitana (Barcelona), comarca (Barcelonès), província (Barcelona, o les vegueries que alguns reivindiquen per substituir les províncies), nació (Catalunya), estat (Espanya), Europa, ONU. Em surten una desena de nivells d’administració públics/polítics per tenir ben controlats els ciutadans, encara que en teoria tots vetllen o haurien de vetllar pels nostres interessos i el nostre benestar. Al capdavall ens administren els nostres diners.
No creieu que estem davant d’una exageració d’estructures públiques? La pregunta és retòrica, és evident que és una clara exageració. Us heu parat a pensar que en cadascuna d’aquestes estructures hi treballen moltes persones que cobren uns emoluments públics que, és bo recordar-ho, no cauen del cel sinó que es paguen amb els nostres impostos? No creieu que potser estem massa controlats per les administracions públiques, que tota aquesta despesa no ens la podem permetre? Heu calculat quants mesos de cada any hem de treballar per mantenir tot això? No ho feu, us agafaria un infart.
Més. En algunes d’aquestes estructures el control directe del ciutadà és inexistent, és a dir, massa sovint els seus dirigents polítics no accedeixen al càrrec per elecció popular sinó per decisió digital dels dirigents dels partits polítics. Sabeu qui decideix els membres del consell de districte? Els veïns, potser? No, els partits. I els dirigents de l’àrea metropolitana, hi són per elecció popular? No. I els dirigents comarcals? Tampoc. El ciutadà tampoc pot votar els diputats de les diputacions provincials, uns organismes opacs que maneguen uns pressupostos elevadíssims.
Caldria reformar/simplificar/reduir dràsticament tota aquesta gegantina infraestructura? És evident que sí. Però què fan els partits polítics que viuen del sistema? A banda de discursos grandiloqüents, res de res. Potser començaria a ser l’hora que els ciutadans ens quadréssim. Com? No ho sé. Pensem-hi!
No creieu que estem davant d’una exageració d’estructures públiques? La pregunta és retòrica, és evident que és una clara exageració. Us heu parat a pensar que en cadascuna d’aquestes estructures hi treballen moltes persones que cobren uns emoluments públics que, és bo recordar-ho, no cauen del cel sinó que es paguen amb els nostres impostos? No creieu que potser estem massa controlats per les administracions públiques, que tota aquesta despesa no ens la podem permetre? Heu calculat quants mesos de cada any hem de treballar per mantenir tot això? No ho feu, us agafaria un infart.
Més. En algunes d’aquestes estructures el control directe del ciutadà és inexistent, és a dir, massa sovint els seus dirigents polítics no accedeixen al càrrec per elecció popular sinó per decisió digital dels dirigents dels partits polítics. Sabeu qui decideix els membres del consell de districte? Els veïns, potser? No, els partits. I els dirigents de l’àrea metropolitana, hi són per elecció popular? No. I els dirigents comarcals? Tampoc. El ciutadà tampoc pot votar els diputats de les diputacions provincials, uns organismes opacs que maneguen uns pressupostos elevadíssims.
Caldria reformar/simplificar/reduir dràsticament tota aquesta gegantina infraestructura? És evident que sí. Però què fan els partits polítics que viuen del sistema? A banda de discursos grandiloqüents, res de res. Potser començaria a ser l’hora que els ciutadans ens quadréssim. Com? No ho sé. Pensem-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada