.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 17 d’octubre del 2016

La presumpta autonomia del PSC

Foto: ABC

Tot i ser un partit formalment diferent i amb un funcionament teòricament autònom respecte els socialistes espanyols, els lectors habituals d’aquest blog saben que quan em refereixo al PSC el defineixo com “la franquícia catalana del PSOE”. El defineixo així no pas per menystenir els seus dirigents, militants i votants sinó que em baso en els fets observats durant les últimes dècades, fins al punt que, de vegades, per quedar bé amb vés a saber qui, han votat una cosa a Catalunya i, gràcies a la disciplina de vot imposada per la casa central, la contrària a Espanya.

Molt aviat veurem com actuen els diputats socialistes catalans a Madrid quan es voti si Rajoy ha de continuar governant quatre anys més. El primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, s’ha passat mesos dient que votarien “no”. Doncs bé, ara hauran de demostrar la seva coherència i la seva independència respecte la casa mare. Tot indica que la posició oficial que prendrà el PSOE serà la d’abstenir-se, i això equivaldria a donar suport a Rajoy. El PSOE pot dir missa repetint dia sí i dia també que abstenerse no es apoyar quan tothom sap que, en aquest cas, abstenir-se és donar un suport explícit a la continuïtat de Rajoy com a presidente del gobierno.

De moment, la dirigent socialista andalusa que aspira a liderar els socialistes espanyols ja ha advertit seriosament als socialistes catalans que s’haurà de votar el que es decideixi a Madrid i que, en aquest sentit, no permetrà cap indisciplina. Fixeu-vos en un detall força significatiu: Susana Díaz Pacheco encara no mana a can PSOE però ja es prepara el terreny, i dóna instruccions precises als diputats de la franquícia catalana com si ja hagués arribat al capdamunt del politburó socialista. Qui baixarà del burro? En menys de dues setmanes tindrem la resposta.

3 comentaris:

Oliva ha dit...

O SIA,QUE ELS "INDEPEN"DEL PSC.,PER DISCREPAR DE LA LINEA DEL PARTIT,APARTATS...PERO EL PSC.A "MADRIZ",POT FER LO QUE LI ROTI?...
UN XIC CONTRADICTORI NO?...NO AN REFIO DEL MAQUIAVELIC SRO.ICETA.

Unknown ha dit...

El PSCPSOE és un partit devastat per desavinences produïdes pels egos de la tribu.
Sé de bona tinta que parlon és força amiga de Susana i això explica que, durant un tems, la batllessa de Santa Coloma mig festegés amb el dret a decidir. Ara ja diu obertament que ni pensar-hi.
Jo no podria estar adscrita a cap partit. Fa fàstic veure com canvien de parer fet que, per a mi, el fa sers no respectables.
Em pregunto com se les haurà Susana amb els del PSC de sempre. Aquesta noia coneix Catalunya o la Catalunya que li transmet Parlon?
Tenim circ per dies.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Fas bé, fas bé.

Glòria,
Deixa'm començar amb una petita discrepància: que una política sigui amiga d'una altra política, sigui del seu mateix partit o de qualsevol altre, no pressuposa necessàriament res més que aquesta amistat. Jo tinc amics a gairebé tots els partits parlamentaris i no barrejo mai la meva amistat amb l'actuació política d'una i altres.
Dit això, avui he llegit que la posició "abstencionista" del PSOE per permetre que Rajoy segueixi sent president podria tenir alguna cosa a veure amb una promesa feta pel govern espanyol a "la faraona" Susana Díaz, formalitzada fa pocs dies, per salvar Abengoa, ara en fallida, amb tots els recursos públics necessaris per evitar-ne la desaparició. No sé si és cert però, si ho fos, tot encaixaria millor.