L’extrema vulnerabilitat de la xarxa

Divendres passat va caure la xarxa d’internet, i llocs amb centenars de milions d’usuaris repartits per tot el món (Spotify, Twitter, etc.) van quedar inutilitzats durant unes quantes hores que a alguns se’ls van fer molt llargues. El fet que cada dia hi hagin més aparells de tota mena connectats a internet —de la connectivitat de molts d’aquests dispositius la majoria de la gent ni tan sols n’és conscient—, i que molts d’aquests dispositius portin incorporats uns elements de seguretat que tècnicament no compleixen cap exigència, té molt a veure amb l’èxit dels ciberatacs i les caigudes de la xarxa. No és el meu objectiu, però, comentar l’aspecte tècnic d’un ciberatac com el de divendres perquè ni estic preparat per fer-ho ni tinc massa interès en uns temes tècnics que tinc molt clar que ens han de resoldre les persones especialitzades. M’ho miro, per tant, només, des de la meva condició d’usuari que de tant en tant pateix les conseqüències d’uns ciberatacs que, segons els experts, semblen inevitables.

Cada vegada que es produeix una situació com aquesta em pregunto amb una preocupació creixent sobre l’extrema vulnerabilitat de la xarxa i tot el que representa que aquesta deixi de funcionar. I no em deixa gens tranquil saber que ningú queda exclòs de patir les conseqüències d’un ciberatac massiu per més protegida que tingui la seva quota particular de dispositius connectats a la xarxa. Si cau la xarxa d’internet tothom sense excepció en surt afectat, tant els que fan les coses bé en l’àmbit particular i/o professional com els que no. Personalment crec que, en aquest sentit, faig les coses bé, però estic segur que un expert de seguida posaria al descobert les meves pròpies escletxes de seguretat. Em preocupa que, als efectes pràctics, pateixo les mateixes conseqüències que qualsevol viva la virgen que no doni cap importància a la seva pròpia seguretat informàtica. Informàticament som molt vulnerables, i no tothom n'és conscient.