.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 16 de març de 2017

Ateneuesfera 25 i eleccions a l’Ateneu

Avui tenen lloc al Palau Savassona del carrer Canuda les eleccions per renovar els membres de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès. Hi ha tres llistes electorals, amb tres candidats a la presidència: Casassas, Dedeu i Roca. A l’hora d’escriure aquestes línies encara no se sap qui serà el pròxim president, ni quins seran els integrants de la junta directiva, ja que, sent eleccions amb llistes obertes, no s’ha de descartar que d’aquest procés en surti una junta mixta, diguem-ne de confluència. Com a cloenda de la campanya electoral, abans-d’ahir (dimarts 14) hi va haver un debat electoral molt interessant, força intens, amb durs retrets entre les tres persones que opten a presidir l’Ateneu. La Vanguardia, per exemple, ho va titular ahir “Alta tensió a l’Ateneu”, un bon títol.

Explico tot això perquè el debat electoral de dimarts va coincidir amb la vint-i-cinquena sessió de l’Ateneuesfera. Aquesta circumstància ens va permetre assistir a una part del debat a tres, i va ser una bona excusa per comentar després, entre els assistents al tradicional sopar ateneuesfèric, les particularitats dels candidats a presidir la Casa. Un dels temes que va sorgir va ser la llibertat d’expressió i els seus límits, un concepte que no tots els candidats semblen entendre de la mateixa manera. A ulls dels seus dos contrincants, Dedeu, el candidat més trencador amb l’ortodòxia de la Casa, potser és massa directe i s’expressa sense filtres, i els seus articles sovint generen polèmica. Sense pretendre fer comparacions, Dedeu, tot sovint, té una certa tendència a sostrejar i a fer el paper d’enfant terrible, i hi ha qui s’agafa els seus comentaris com una provocació personal. Hi té dret Dedeu a escriure de la manera que escriu? És clar que sí, hi té el mateix dret que tenen els seus detractors quan el critiquen.

Els blogs d’Internet, segueixen vius? Aquesta és i ha estat sempre la pregunta recorrent en les trobades dels últims anys de l’Ateneuesfera, tenint en compte que la seixantena de participants que hi ha passat té una característica comuna i que ens engloba a tots: ser blogaire. La resposta que potser tothom podria compartir és que, òbviament, els blogs no han mort, però amb l’aparició de les noves xarxes socials, gairebé inexistents fa deu anys, el seu funcionament ha evolucionat molt. Vam parlar també del difícil moment de la premsa, especialment la de paper, i el creixent mal tracte laboral al qual són sotmesos els periodistes per les seves empreses. Sempre m’he mostrat molt sensible amb aquesta problemàtica, potser perquè els periodistes joves que han passat per l’Ateneuesfera han sigut bastants.

6 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Sembla que el tema de les eleccions a l'Ateneu acaparen molta atenció. Avui també en parlàvem a la feina (som al Palau Moja, gaierebé paret per paret amb l'Ateneu).

Lamento no haver pogut venir finalment. Veig Segur que, pel nombre d'assistents i la mida de la taula, ahir va ser molt més fàcil de fer una tertúlia participativa!

Records i ens veiem a la vint-i-sisena trobada!

Daniel Vidal ha dit...

Gràcies Miquel per la crònica de la trobada. Va ser un plaer (i un honor, al ser la 25ena!) trobar-vos.
Amb independència (un tema recurrent) sobre qui resulti guanyador de les eleccions, ja hi ha ganes de la vint-i-sisena!
Abraçada,

Daniel Vidal

Allau ha dit...

Falta afegir que va haver una coda amb còctels, tota una novetat a l'Ateneuesfera. Gràcies, Miquel, per la crònica.

Galderich ha dit...

Celebrem tant els 25 anys com que tot anés tant bé amb una tertúlia animada amb diversos temes, com sempre!

Enric H. March ha dit...

Gràcies per deixar constància un cop més del sopar i la tertúlia de l'Ateneuesfera, Miquel. Si una cosa ens queda clara a tots els reincidents és la bona estona que passem al voltant de la taula (em vaig perdre el còctel i una mica més i em quedo tancat al restaurant) i la demostració que per molt que la virtualitat estengui els seus tentacles, no hi ha res que substitueixi el contacte personal. Una abraçada a tots!

Miquel Saumell ha dit...

Víctor,
Doncs quan vegis a en Joan Rosàs li dones molts records de part meva.

Daniel,
Per la vint-i-sisena encara ens haurem d'esperar fins a finals de juny/començaments de juliol.

Allau,
La felicitació pel còctel li toca 100% a la Marta.

Galderich,
Esperem que a la propera no ens fallis.

Enric,
Quan, al carrer, vam decidir anar a fer una copa vam pensar que ja havies marxat. Ho sento.