.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 8 de març de 2017

Dia internacional de les dones

Avui celebrem el dia internacional de les dones, o dia de la dona treballadora. Molt resumit i per no estendre’m massa, avui, bàsicament, és una jornada internacional per reivindicar el feminisme i condemnar el masclisme. Avui veurem com molts personatges públics, homes, intenten treure pit davant de la societat, i se’ns presentaran com a capdavanters de les reivindicacions justíssimes de les dones. Avui assistirem a un munt de gestos en aquest sentit, però en molts casos només veurem populismes de cara a la galeria, més buscant una imatge mediàtica de solidaritat amb les dones que basats en el convenciment personal.

Em feia aquestes reflexions dilluns al vespre a la Casa Orlandai, que pels que no coneixeu el meu barri constitueix el veritable centre neuràlgic de Sarrià. En sóc soci. Allà hi celebràvem la junta anual de l’Associació de Veïns de Sarrià, una institució amb una llarga trajectòria de més de mig segle, una altra entitat cívica sarrianenca molt emblemàtica en la gestió de la qual també hi estic involucrat. Doncs bé, dilluns pensava en personatges coneguts del barri i en les seves actuacions. No en els seus discursos, sempre políticament correctes quan es tracten aquests temes, sinó en les seves decisions. Repassem-les.

En el Consell Plenari del Districte els partits que representen el govern de la ciutat, ara d’esquerres, hi tenen una representació del zero per cent de dones i cent per cent d’homes. Els discursos feministes són els discursos feministes però les dades són les dades. Això sí, aquest mes el districte concedirà la medalla de la dona, no fos dit. Més. La nostra associació de veïns pertany a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que està governada per una junta —també d’esquerres— que només té el 35,3 per cent de dones. Comparat amb el plenari del nostre districte és una millora, sí, però poc a veure amb la paritat. Fixem-nos ara en l’entitat que generosament ens acollia dilluns, la Casa Orlandai. Aquí hi veiem un pas més en la bona direcció (37,5 per cent de dones), però lluny de la situació ideal.

Podem acabar aquest balanç de manera més positiva, amb la junta de l’Associació de Veïns de Sarrià que, per cert, té un cinquanta per cent de dones. En aquest sentit, és una associació que fa pocs discursos teòrics però que intenta aplicar el sentit comú. Així, si la meitat de la població són dones, la lògica ens diu que seria bo que la junta mantingués aquesta proporció; doncs dit i fet. A partir d’aquestes dades que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. A mi em mereix més credibilitat qui lluita contra el masclisme de manera discreta, sense fer soroll, però cada dia de l’any, que aquells que només hi pensen, sovint molt sorollosament, el dia internacional de les dones.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

És curiós com a les AAVV sempre hi ha moltes dones, però quan els parles de passar a la política institucional -perquè activa ja l'estan fent- o bé et diuen que elles no podrien, perquè no tenen prou estudis (?) o bé perquè no tenen temps (??) i, sobretot, perquè tenen la noció que la política és cosa d'advocats i de lleis, i no d'incidir en el dia a dia de les persones. Manta vegades m'atipo de (ja em disculparàs) fotre'm de lloros contra el punyeter mur de formigó que nosaltres mateixes ajudem a mantenir.

gloria abras pou ha dit...

Hi ha qui s'arrepenja al fet de ser dona i això l'exclueix de moltes coses i després hi ha aquelles que tot ho llegeixen des d'un punt de vista feminista i els homes són sempre malvats i nosaltres les màrtirs...quan dic que hi ha dones ben dolentes i que exerceixen el mal, especialment contra els homes, amb secretes males arts, se m'escandalitzen. Estic a favor de que les dones avancem, sabem que hi ha homes masclistes a qui s'han de parar els peus però també hi ha dones extremament autoritàries a les quals has de marcar distàncies...detesto la violència vingui d'on vingui. Vull equilibri. Per tenir ideals no se'm pot condemnar.

Oliva ha dit...

A MI AIXO DELS "CUPOS",N'HI CREC...I VAN PARAR,MAJORITARIAMENT,NO PRECISAMENT LAS MILLORS.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Sobre la teva última frase, crec que ets injusta amb tu mateixa autoinculpant-te.

Glòria,
Com diuen a ses illes, per tot hi ha de tot.

Oliva,
Tampoc hi crec, el 50% de dones del que parlo ens va sortir sense buscar-lo.