.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 6 de març de 2017

El món al revés: criminalitzar el superàvit

Quan a la ciutat de Barcelona governava Xavier Trias es va anunciar que l’ajuntament havia tancat un exercici amb un superàvit important, i tota l’esquerra sense excepció se li va tirar a sobre per no haver gastat/invertit la totalitat dels diners que s’havien pressupostat. Tothom recordarà la demagògia populista que va utilitzar l’esquerra per criticar que la dreta hagués generat superàvit, afegint que aquella actitud prudent i estalviadora perjudicava les persones més necessitades de la ciutat. Aquell discurs es va vendre molt bé entre els votants de l’esquerra.

Han passat com qui diu quatre dies des d’aquell episodi i ara l’esquerra torna a governar Barcelona. És la mateixa esquerra que ha governat la ciutat des de 1979 fins ara, excloent els quatre anys de l’alcalde Trias. S’acaben de fer públics els balanços del 2016, el primer exercici sencer responsabilitat de l’esquerra retornada, i s’ha anunciat un superàvit de gairebé cent milions d’euros. Però, curiosament, ara els comuns no ho han presentat com un factor negatiu i contrari als interessos de la gent més necessitada —com semblava ser-ho a l’època Trias— sinó com la conseqüència d’una bona gestió combinada amb un augment de la recaptació. No cal dir que aquest discurs també ha sigut ben acceptat entre els votants de l’esquerra.

Doncs bé, amb un grau similar de demagògia, la dreta ha reaccionat fent les mateixes crítiques que abans havia rebut de l’esquerra. Em permeto discrepar d’aquestes crítiques tan injustes, tant les que va rebre Trias com les que ara està rebent Colau. Tancar un exercici amb superàvit no només no és criticable sinó que, al meu entendre, és molt d’agrair, sobretot perquè resulta que els diners estalviats són nostres. Vaig proposar llavors i he proposat ara que, amb aquests superàvits, ens podrien abaixar una mica els impostos. Però si llavors Trias no em va fer cap cas, intueixo que ara Colau tampoc me’n farà. No s’ha d’excloure que s’acabi aplicant aquest superàvit al tramvia de connexió que ni és prioritari ni a Barcelona vol gairebé ningú; excepte aquells que amb el tramvia esperen fer-hi un bon negoci, és clar.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Per fi no estem d'acord en alguna cosa! Visca! Crec que és un frau als electors, que et voten per un programa a acomplir, que es tradueix en un pressupost, el fet de no gastar tots els diners previstos. I, si realment, en la liquidació -que és l'important- es veu que s'ha fet tot, el que cal és remarcar-ho i definir a què es dedicarà aquest superàvit, evidentment d'acord amb la ideologia del govern de torn. Reconec que per l'alcaldia és molt temptador treure pit i dir, mira que bé que ho faig. Però no oblidem que la feina de l'ajuntament no és la mateixa que la d'una empresa privada i tenir beneficis. La feina de l'ajuntament és arribar a com més amplies capes de la població millor i els diners, o s'estalvien als contribuents -aquí potser sí- o es gasten en afers necessaris. La resta només demostra superficialitat i una sospitosa manca de capacitat de gestió.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
M'encanta el desacord amb tu, ho haurem de celebrar. Amb tanta confluència algú ja començava a sospitar que jo potser estava abandonant el liberalisme. Doncs no, segueixo on era. Però la informació potser s'ha de matisar. L'argument dels comuns és que el programa s'ha acomplert i, alhora, han recaptat més i han gestionat millor. Però no van dir a què es dedicarà el superàvit, i per això alguns sospitem que el reservaran pel tramvia Diagonal, que ja va quedar clar que la majoria dels barcelonins no el volen. No sé si demanar que amb el superàvit imprevist ens abaixin una mica els impostos és de dretes o d'esquerres, però diria que és de sentit comú.