.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

diumenge, 13 de gener de 2013

Setzena Ateneuesfera. Robatori?

Vint-i-sis blogaires ens vam trobar dissabte a l’Ateneu Barcelonès amb motiu de la setzena Ateneuesfera. Vam tractar sobre diversos assumptes relacionats amb els blogs, com sempre fem en aquestes trobades, però un dels temes que a la sala de juntes de l’Ateneu Barcelonès va generar més debat i polèmica va ser el tractament de la propietat de tot el que hi ha penjat a la xarxa, siguin textos, fotos o qualsevol altra mena d’arxius, i el mal ús que sovint fem d’aquests materials. I aquí utilitzo, molt conscientment, la primera persona del plural, és a dir, m’hi poso jo també. Reconec que per desconeixement, per mandra o per oblit no sempre he actuat amb la correcció deguda. I com que el desconeixement, la mandra i l’oblit de les normes no t’eximeixen del seu compliment, doncs mea culpa per la part que em toca. Estem parlant d’un espai virtual, la xarxa d’internet, que és a l’abast de tothom, però tots sabem que quan s’utilitzen materials propietat de tercers no tothom actua amb el degut respecte per la propietat intel·lectual de l’autor. El tema no és gens senzill de resoldre amb eficàcia perquè si ho fos ja estaria solucionat i ara no en parlaríem. Fa anys que debatem com s’ha d’actuar i com es pot evitar el mal ús que sovint es fa de materials de tercers.

Dissabte es va obrir la caixa dels trons posant sobre la taula el mot robatori que algú va utilitzar per definir determinades pràctiques, diguem-ne que poc ortodoxes, que sovint es fan amb els materials penjats a la xarxa. El terme robar no va agradar a tothom tot i que, al meu entendre, és força definitori de l’acció que estem comentant. Després d’alguns estira-i-arronses potser hi va haver un grau més alt de coincidència amb la definició més políticament correcte de mal ús, tot i que va quedar bastant clar que la nostra discussió sobre el mot que s’hauria d’emprar era bàsicament semàntica. Sigui com sigui hi va haver gairebé unanimitat, i potser sense el gairebé, que aquestes pràctiques són molt lletges. Es van explicar casos concrets molt escandalosos. Des del diari de paper de referència de Catalunya que ha caigut massa sovint en aquestes baixeses professionals, plagiant articles de tercers sense mencionar-ne l’autor, fins a un professor que es va trobar que l’examen que li entregava l’alumne era un plagi d’un article publicat... pel mateix professor.

Per tal de fer-se entendre millor algú va posar l’exemple de la botigueta de barri que té les caixes de fruita ocupant una part de la vorera, i suposo que tots tenim clar que encara que la fruita estigui a l’abast de tothom això no ens dóna cap dret a agafar-ne sense permís. És a dir, si per més gana que tingui un vianant agafa una mandarina tothom té clar que està cometent un robatori, o un furt o com s’hagi de dir, que qui això escriu no és un especialista en definicions legals. Doncs és exactament igual amb el que hi ha penjat a la xarxa, s’han de respectar els drets de l’autor. Existeixen moltes maneres de compartir materials (llicencies Creative Commons, per exemple), però tothom hauria de tenir clar que les normes de funcionament s’han de complir escrupolosament i sense excusa. Robatori? Mal ús? Tant se val, no discutim la paraula sinó un fet del tot rebutjable.

M’estic allargant massa i ho haig de deixar aquí. Ahir es van incorporar a l’Ateneuesfera cinc nous blogs, que els seus autors ens van presentar, i que a partir d’ara han quedat incorporats a la relació de blogs ateneuesfèrics que hi ha a la columna de la dreta d’aquest blog. Els nous fitxatges són aquests:

Roda el món i torna al Born, de la Jana Pérez
Flux, del Jaume Subirana
anotherBCN's Blog, de la Mer i el Raül
UrbanrulesBCN, de la Teresa
els gustos reunits, de la Sílvia Fortuny

Amb aquestes incorporacions ja són 61 els blogs que almenys una vegada han passat per l’Ateneuesfera.

Els blogs Antaviana, Criticart, Flux, Guillem Carbonell i La lectora corrent també hi han dit la seva.

16 comentaris:

Clidice ha dit...

Veig que no baixeu el nivell. M'agrada veure algun blog que segueixo entre els nous. A veure si a la propera puc assistir-hi :)

Barcelonauta ha dit...

Acurada crònica, com sempre. Gràcies!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I el punt aquest de la propietat intel·lectual, en definitiva, va ser només un dels molts punts que es van tractar. Donen molt de si tres hores de tarda de dissabte amb gent que té ganes de compartir vivències, coneixements i experiències!

Jo tinc tots els meus continguts en Creative Commons a internet. Penso que és la millor manera d'alliberar-los. Si no tinguessin cap llicència de reconeixement, segurament s'hauria d'entendre que són sota (c)Copyright. Amb les Commons, no hi ha dubte de la voluntat de compartir-ho. :-)

Enric H. March ha dit...

Com tu dius, Miquel, és un tema pelut. Jo continuo pensant que a Internet, com a lloc públic que tots volem que sigui, els continguts són també públics i és només una qüestió ètica i personal deixar constància de la procedència del material. Un altra cosa és que algú en faci ús comercial; aleshores sí que entraríem dins de l'apropiació indeguda des del punt de vista legal. En tot cas, qui no vulgui ser copiat ha de fer el que s'ha fet sempre: fer el registre legal pertinent.

A banda d'això, com sempre, ha estat un plaer compartir l'espai, el temps i les experiències amb tots vosaltres.

Galderich ha dit...

"La propietat privada és un robatori va dir en Proudhon. Compartir-la és el millor que hi ha, però amb el just reconeixment de les fonts.

Marta ha dit...

Amics blogaires. Ahir m'ho vaig passar força bé. Les tres hores em van resultar curtes. Estic d'acord amb en Enric H.March. Tot és questió d'ètica!

Salvador ha dit...

Com sempre Miquel, una magnífica crònica la teva.

Puigmalet ha dit...

Els catalans estem tan acostumats que ens fotin els calers, que ara que ens revoltem, els blogaires també parlen de robatoris. Ben fet!

Jo utilitzo Creative Commons al bloc, però si algú prefereix un Copyright directament no em sembla malament. Cadascú que gestioni els seus apunts i sant Google els de tots.

Ens veiem a la propera!

Guillem Carbonell ha dit...

Genial, la crònica, Miquel, gràcies! Crec que l'aprofitaré al meu blog, tot i que tindré en compte tot el que vam dir ahir respecte drets d'autor o robatoris que no són robatoris, etc... ; )

Mercè Piqueras ha dit...

Moltes vegades es creu que una llicència Creative Commons --jo l'hi tinc-- vol dir que qualsevol pot fer el que vulgui amb aquells textos, imatges, etc., cosa que no és certa. De tota manera, fins i tot en el cas que sigui la que deixa fer més coses amb els continguts --per exemple, aprofitar-ho comercialment-- el que no pot fer-se mai és usurpar l'autoria d'una obra.

Criticart ha dit...

Va ser una tarda molt profitosa!!! 26 persones reunides per parlar, per saber, per entendre, opinar...... unes accions que cada cop costa més realitzar en persona!!!! Miquel, jo segueixo pensant que hi ha algunes persones que "roben" contingut pensant q els altres sóm burros....
http://criticartt.blogspot.com.es/2009/05/enigmarius-iii-o-llegir-les-seves.html

Espero amb ganes la visita a l'Ateneu per a la propera Ateneuesfera!!!

marta (volar de nit) ha dit...

Bona crònica com sempre per a una trobada fantàstica on també va sortir a la conversa Claudio Magris i Ripoll. Sobre el tema estrella justament ahir al CCCB parlaven de la relació entre apropiació i robatori. Em va fer gràcia! http://www.cccb.org/xcentric/ca/sessio-collage_noir-42270 Feliç setmana!

Daniel Vidal ha dit...

Senyors.... quina enveja... Lamento no haver anat. De fet, vaig enviar un email a en Guillem un parell de dies abans per tal de confirmar que sí que hi anava... però coses de la nena (que dissabte feia un mes) van fer que em quedès a casa.

I el dia que falto... tracteu un tema jurídic (ben fet!). :)

Només un apunt: el concepte de propietat és realment complexe i poc apropiat per a l'actual economia.

Rodamón ha dit...

Encantada de poder assistir (per fi!) a l'ateneuesfera. Molt esclaridor el tema de les fruites, vulguem dir-li o no robatori, l'important, més enllà de la paraula, són els fets, i crec que tots sabem que no està bé anar agafant mandarinetes que els altres deixen a les seves paradetes virtuals...però a la vegada, resulta taaaan fàcil fer-ho des de casa sense que et vegi ningú en un sol clic.
I ara he de demostrar que no sóc un robot.

Jordi ha dit...

Tema difícil. És una qüestió d'educació. També hi ha un gran desconeixement del tema. Molta gent ni es planteja aquest assumpte.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ja saps que a l'Ateneuesfera hi tens cadira reservada sempre, per mèrits propis ;-)

Barcelonauta,
Gràcies.

Víctor,
Sóc conscient que sobre aquests temes en saps molt més que jo, i per això jo vaig a l'Ateneuesfera més a escoltar que a parlar.

Enric,
Estic molt d'acord amb tu, és bàsicament una qüestió ètica, però s'ha de regular perquè hi ha molta gent que això no sap què vol dir.

Galderich,
Però Proudhon ho va dir fa gairebé dos segles, quan encara no existia internet ;-)

Marta,
Tots ens ho vam passar bé, em sembla.

Salvador,
Tu sempre tan amable, no n'hi ha per tant!

Puigmalet,
Sí senyor, un robatori sempre és un robatori, aquí i a Tombuctú.

Guillem,
Veig que aquesta vegada a la meva crònica ni t'he mencionat. Oblit inexcusable. Alt i clar: sense tu l'Ateneuesfera no existiria.

Mercè,
Estem d'acord, em sembla que a l'Ateneuesfera tots ho tenim clar. Hi ha només matisos de llenguatge.

Criticart,
Beli, a veure si és veritat, que amb tantes absències semblava que ens haguessis oblidat ;-)

Marta (volar de nit),
El fet és que, tot i el que diu el Galderich, la propietat privada -també la intel·lectual- existeix a tot arreu. I afegeixo, és bo que hi sigui ;-)

Daniel,
Nosaltres també et vam trobar a faltar, segur que ens haguessis il·lustrat des del teu coneixement professionalment del tema. I felicitats per la nena!

Rodamón,
Gràcies, Jana, i benvinguda! Vaig posar l'exemple de la fruiteria perquè les coses complicades s'acostumen a entendre millor amb exemples senzills.

Jordi,
Segurament tens raó, molta gent ni s'ho planteja, però a l’Ateneuesfera sí que ens ho plantegem.