Setzena Ateneuesfera. Robatori?

Vint-i-sis blogaires ens vam trobar dissabte a l’Ateneu Barcelonès amb motiu de la setzena Ateneuesfera. Vam tractar sobre diversos assumptes relacionats amb els blogs, com sempre fem en aquestes trobades, però un dels temes que a la sala de juntes de l’Ateneu Barcelonès va generar més debat i polèmica va ser el tractament de la propietat de tot el que hi ha penjat a la xarxa, siguin textos, fotos o qualsevol altra mena d’arxius, i el mal ús que sovint fem d’aquests materials. I aquí utilitzo, molt conscientment, la primera persona del plural, és a dir, m’hi poso jo també. Reconec que per desconeixement, per mandra o per oblit no sempre he actuat amb la correcció deguda. I com que el desconeixement, la mandra i l’oblit de les normes no t’eximeixen del seu compliment, doncs mea culpa per la part que em toca. Estem parlant d’un espai virtual, la xarxa d’internet, que és a l’abast de tothom, però tots sabem que quan s’utilitzen materials propietat de tercers no tothom actua amb el degut respecte per la propietat intel·lectual de l’autor. El tema no és gens senzill de resoldre amb eficàcia perquè si ho fos ja estaria solucionat i ara no en parlaríem. Fa anys que debatem com s’ha d’actuar i com es pot evitar el mal ús que sovint es fa de materials de tercers.

Dissabte es va obrir la caixa dels trons posant sobre la taula el mot robatori que algú va utilitzar per definir determinades pràctiques, diguem-ne que poc ortodoxes, que sovint es fan amb els materials penjats a la xarxa. El terme robar no va agradar a tothom tot i que, al meu entendre, és força definitori de l’acció que estem comentant. Després d’alguns estira-i-arronses potser hi va haver un grau més alt de coincidència amb la definició més políticament correcte de mal ús, tot i que va quedar bastant clar que la nostra discussió sobre el mot que s’hauria d’emprar era bàsicament semàntica. Sigui com sigui hi va haver gairebé unanimitat, i potser sense el gairebé, que aquestes pràctiques són molt lletges. Es van explicar casos concrets molt escandalosos. Des del diari de paper de referència de Catalunya que ha caigut massa sovint en aquestes baixeses professionals, plagiant articles de tercers sense mencionar-ne l’autor, fins a un professor que es va trobar que l’examen que li entregava l’alumne era un plagi d’un article publicat... pel mateix professor.

Per tal de fer-se entendre millor algú va posar l’exemple de la botigueta de barri que té les caixes de fruita ocupant una part de la vorera, i suposo que tots tenim clar que encara que la fruita estigui a l’abast de tothom això no ens dóna cap dret a agafar-ne sense permís. És a dir, si per més gana que tingui un vianant agafa una mandarina tothom té clar que està cometent un robatori, o un furt o com s’hagi de dir, que qui això escriu no és un especialista en definicions legals. Doncs és exactament igual amb el que hi ha penjat a la xarxa, s’han de respectar els drets de l’autor. Existeixen moltes maneres de compartir materials (llicencies Creative Commons, per exemple), però tothom hauria de tenir clar que les normes de funcionament s’han de complir escrupolosament i sense excusa. Robatori? Mal ús? Tant se val, no discutim la paraula sinó un fet del tot rebutjable.

M’estic allargant massa i ho haig de deixar aquí. Ahir es van incorporar a l’Ateneuesfera cinc nous blogs, que els seus autors ens van presentar, i que a partir d’ara han quedat incorporats a la relació de blogs ateneuesfèrics que hi ha a la columna de la dreta d’aquest blog. Els nous fitxatges són aquests:

Roda el món i torna al Born, de la Jana Pérez

Flux, del Jaume Subirana

anotherBCN's Blog, de la Mer i el Raül

UrbanrulesBCN, de la Teresa

els gustos reunits, de la Sílvia Fortuny

Amb aquestes incorporacions ja són 61 els blogs que almenys una vegada han passat per l’Ateneuesfera.

Els blogs Antaviana, Criticart, Flux, Guillem Carbonell i La lectora corrent també hi han dit la seva.