.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 22 de gener de 2013

Tancament de llibreries

L’últim tancament conegut és el de la llibreria Robafaves de Mataró. El penúltim, la Catalònia de Barcelona. Altres llibreries de renom han anat tancant en els darrers anys. Alerta, les llibreries estan desapareixent! Des de fa uns anys, aquest és un lament molt repetit en l’entorn del subsector llibreter de la cultura. Potser ens hauríem de preguntar per les veritables causes d’aquests tancaments. Asseguraria que de causes que justifiquen els tancaments de llibreries n’hi ha més d’una. Més clar encara, intueixo que internet no és l’únic ni, segurament, el principal responsable del tancament de les llibreries. I el llibre electrònic, tampoc. L’aparició de les noves tecnologies potser ha fet avançar la crisi en la que ja estava instal·lat el sector llibreter, però internet és a l’abast de tothom, a l’abast dels clients potencials de les llibreries però, també, a l’abast dels llibreters que ho saben aprofitar per millorar els seus negocis i per oferir nous serveis a la clientela.

Com passa sempre que apareix una cosa nova, hi ha qui s’adapta ràpid i ho sap aprofitar. Penso ara en el llibreter que s’ha posat al dia i ha sabut adaptar el seu negoci a la nova realitat. Però també hi ha els que veuen aquests avenços tecnològics com el gran enemic a batre... i han acabat abaixant la persiana. Pretendre ignorar les noves realitats tecnològiques que ens envolten no porta enlloc, i ara no només penso en les llibreries. Cal saber-se adaptar als nous temps. Tampoc pretenc que tots els tancaments de llibreries tinguin la mateixa causa, però una part sí. Siguem realistes, en molts casos a les llibreries hi ha una bona gestió cultural però falla la gestió empresarial. Ets a una llibreria i aviat veus si aquella botiga té futur o és una nova candidata a tancar. L’actitud i el tarannà del llibreter es detecten a primera vista, i hi ha moltes persones, també botiguers, que s’han quedat ancorats al segle XX.

Una llibreria ha de ser un negoci. La decisió d’obrir una llibreria s’ha de plantejar per obtenir beneficis, també en el cas de les cooperatives. En tenim algunes que, basant-se en aquests paràmetres, funcionen raonablement bé. Després ja es decidirà com es distribueixen els beneficis (pagant un dividend als socis, fent noves inversions per millorar o engrandir el negoci, finançant algun projecte social si és el cas, etc.). Obrir una llibreria en base a la simple il·lusió d’uns amics amants dels llibres, d’unes persones que no es plantegen, també, la rendibilitat econòmica de l’empresa, acostuma a ser l’antesala d’un fracàs. En canvi, el llibreter que té clars els principis de la rendibilitat té moltes més possibilitats de sortir-se’n. Cal recordar que ara que tanquen tantes llibreries també se n’obren algunes de noves. Per què ens lamentem tant de les llibreries clàssiques que tanquen i gairebé no es parla de les noves que estan obrint? El mercat hi és, la gent llegeix, diria que més que mai, i només cal saber trobar el camí per fer-se amb una part del pastís.

La foto és de la Livraria do Simão, de Lisboa, que diuen que és la més petita del món (no arriba als quatre metres quadrats). Si algun dia aneu a Lisboa i us agraden les llibreries rares, entreu-hi; segur que us agradarà.

8 comentaris:

Galderich ha dit...

La crisi de les llibreries és un tema amb moltes arrels i branques. No crec que el llibre digital hagi arrassat tant com per forçar tancaments de llibreries (de fet ha estat un petit fracàs inicial dels ebook) i si crec que els marges comercials, els lloguers, despeses vàries (menys per a la Livraria do Simao) i grans superfícies (FNAC, El Corte Inglés...) han potenciat que algunes es quedin pel camí.

Per cert, la darrera és Espai Proa... al darrera d'un altre projecte com Enciclopèdia Catalana.

Andreu Orte ha dit...

Avui he parlat a www.andreuorte.com d'aquesta qüestió des d'una perspectiva diferent, ara que algú a l'Ajuntament planteja la idea de posar llibreries allà on hi ha biblioteques.

Gemma Barrufet ha dit...

Un client m’acaba de passar el teu article sobre el tancament de Llibreries, quina llàstima que vivint a Sarrià no hagis fet esment a les llibreries que estem actualment en el barri a ple funcionament, més els quioscos i papereries on també es venen força llibres com la Llibreria Hernàndez de la Plaça de l’església que fa més de 25 anys que es dedica al negoci del llibres i diaris, fa pocs mesos també ha obert la Llibreria Odessa a Francesc Carbonell i la Llibreria Don Bosco que fa molt de servei al escolars de la zona, més el quiosc de plaça Artós i la Quinta Amèlia i la papereria Manolita.

Finalment també t’he de dir que fa 4 anys i mig que vaig obrir la Llibreria a peu de pàgina i em sento molt satisfeta amb la resposta del barri i en la qualitat dels lectors que és molt alta, a més de la venta de llibres sempre he intentat que la llibreria fos un petit dinamitzador cultural del barri, des de l’hora del conte, clubs de lectura, presentacions de llibres fins les exposicions d’art, en fi, que ha estat mot maca la foto de la Llibreria de Portugal que poses al Blog, però aprofitant l’avinentesa podries haver parlat de les llibreries del barri que encara estem vives!!!

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
És a dir, les causes de la crisi tenen bastant a veure amb els aspectes empresarials i comercials, i poc amb una no demostrada crisi de lectors i/o amb l'aparició dels nous estris electrònics.

Andreu,
Ja t'he contestat al teu blog, estic totalment en contra que l’ajuntament faci de llibreter, ni que sigui de manera indirecta, o que produeixi vi a Collcerola o que exploti -amb pèrdues, per cert- un parc d’atraccions a la muntanya del Tibidabo. Les tasques de l’ajuntament són les que són, i mai ha de fer la competència a les iniciatives privades.

Gemma,
Precisament si una llibreria tenia al cap quan vaig escriure l'article era la teva, de la que sóc client ocasional. Et felicito per la teva aposta.

Lectora corrent ha dit...

I fa pocs mesos va ser l'ESpai Mallorca, al carrer del Carme.

Miquel Saumell ha dit...

Lectora (Mercè),
I d'altres que en cauran... combinades amb altres que obren, tal com ens explica la Gemma més amunt. Això passa en tota mena de negocis, uns pleguen mentre que uns altres del mateix ram obren, i casi sempre la culpa és de qui no gestiona prou bé el seu negoci.

Daniel (Sarrià) ha dit...

Estic d'acord amb l'article, però m'agradaria ressaltar que, sorprenentment a Sarrià, estem bastant ben coberts en el tema llibreries. Hores d'ara, gairebé totes les compres (llibres electrònics a part) les faig al barri, cosa que no podia fer quan vivia a l'Eixample a on totes em quedaven lluny de casa i al final acabaves al FNAC.

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Tens raó, en qüestions de llibreries i tenint en compte la situació general, al nostre barri encara estem bastant ben servits. Que duri!