Tancament de llibreries

L’últim tancament conegut és el de la llibreria Robafaves de Mataró. El penúltim, la Catalònia de Barcelona. Altres llibreries de renom han anat tancant en els darrers anys. Alerta, les llibreries estan desapareixent! Des de fa uns anys, aquest és un lament molt repetit en l’entorn del subsector llibreter de la cultura. Potser ens hauríem de preguntar per les veritables causes d’aquests tancaments. Asseguraria que de causes que justifiquen els tancaments de llibreries n’hi ha més d’una. Més clar encara, intueixo que internet no és l’únic ni, segurament, el principal responsable del tancament de les llibreries. I el llibre electrònic, tampoc. L’aparició de les noves tecnologies potser ha fet avançar la crisi en la que ja estava instal·lat el sector llibreter, però internet és a l’abast de tothom, a l’abast dels clients potencials de les llibreries però, també, a l’abast dels llibreters que ho saben aprofitar per millorar els seus negocis i per oferir nous serveis a la clientela.

Com passa sempre que apareix una cosa nova, hi ha qui s’adapta ràpid i ho sap aprofitar. Penso ara en el llibreter que s’ha posat al dia i ha sabut adaptar el seu negoci a la nova realitat. Però també hi ha els que veuen aquests avenços tecnològics com el gran enemic a batre... i han acabat abaixant la persiana. Pretendre ignorar les noves realitats tecnològiques que ens envolten no porta enlloc, i ara no només penso en les llibreries. Cal saber-se adaptar als nous temps. Tampoc pretenc que tots els tancaments de llibreries tinguin la mateixa causa, però una part sí. Siguem realistes, en molts casos a les llibreries hi ha una bona gestió cultural però falla la gestió empresarial. Ets a una llibreria i aviat veus si aquella botiga té futur o és una nova candidata a tancar. L’actitud i el tarannà del llibreter es detecten a primera vista, i hi ha moltes persones, també botiguers, que s’han quedat ancorats al segle XX.

Una llibreria ha de ser un negoci. La decisió d’obrir una llibreria s’ha de plantejar per obtenir beneficis, també en el cas de les cooperatives. En tenim algunes que, basant-se en aquests paràmetres, funcionen raonablement bé. Després ja es decidirà com es distribueixen els beneficis (pagant un dividend als socis, fent noves inversions per millorar o engrandir el negoci, finançant algun projecte social si és el cas, etc.). Obrir una llibreria en base a la simple il·lusió d’uns amics amants dels llibres, d’unes persones que no es plantegen, també, la rendibilitat econòmica de l’empresa, acostuma a ser l’antesala d’un fracàs. En canvi, el llibreter que té clars els principis de la rendibilitat té moltes més possibilitats de sortir-se’n. Cal recordar que ara que tanquen tantes llibreries també se n’obren algunes de noves. Per què ens lamentem tant de les llibreries clàssiques que tanquen i gairebé no es parla de les noves que estan obrint? El mercat hi és, la gent llegeix, diria que més que mai, i només cal saber trobar el camí per fer-se amb una part del pastís.

La foto és de la Livraria do Simão, de Lisboa, que diuen que és la més petita del món (no arriba als quatre metres quadrats). Si algun dia aneu a Lisboa i us agraden les llibreries rares, entreu-hi; segur que us agradarà.