.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Arrimadas juga brut

Cal dir les coses pel seu nom: la ciudadana Inés Arrimadas juga brut. Va jugar brut la setmana passada a la cadena de televisió de l’extrema dreta episcopal espanyola 13TV, associant el fet de portar escorta policial a “porqué ya sabemos lo que pasa en Cataluña”, com donant a entendre qui sap què, insinuant el que no és. Es podria acceptar que, en algun moment del tradicional aquelarre anticatalà d’aquella impresentable emissora de televisió, Arrimadas hagués caigut en la trampa del presentador i/o dels tertulians abrandats de plantilla que participen a El gato al agua. Es podria entendre que a la líder ciudadana se li escalfés la boca, tot i que per la seva professió hauria d’evitar, de totes totes, aquesta mena d’escalfaments. En fi, errare humanum est o, com diem en català, qui té boca s’equivoca. T’equivoques, rectifiques i aquí no ha passat res; aquesta hagués estat la reacció intel·ligent de la diputada catalana. Però en tots els partits molt sovint veiem que no tothom serveix per fer de polític, i potser resulta que la dirigent de Ciudadanos no compleix els requisits mínims per dedicar-se a aquesta professió.

Ara bé, en el títol que he posat a aquest comentari no parlo d’un error sinó de joc brut. Explicaré per què ho he fet. Un dia després de les seves desafortunades declaracions, Arrimadas va trucar a una emissora de ràdio (RAC1) per matisar les seves declaracions del dia abans. Havia passat un dia i la líder ciudadana havia tingut ocasió de dormir-hi i meditar-hi, i mirar-s’ho amb una mica més de perspectiva. Però, lluny de rectificar, a RAC1 Arrimadas va insistir en el fons de la seva vomitada verbal a 13TV. I sabent, com tothom sap, que si per una cosa es caracteritza el procés català cap a la independència és per l’absoluta manca de violència, d’això en dic jugar brut, i encara em quedo curt. A algunes persones potser no els agrada que en els últims anys hagin sortit al carrer milions de ciutadans reclamant poder votar sobre la independència, i potser encara els agrada menys que en aquestes mobilitzacions no s’hagi trencat ni una paperera. Així, Arrimadas ens ha demostrat que prefereix prescindir de la veritat, i ha optat per afegir-se al fals discurs de la violència a Catalunya que el seu partit tant conrea a les espanyes. Molt lleig.

6 comentaris:

aquittania ha dit...

Bé... a criteri meu, penso que Arrimadas comença a fer allò que ja va fer Ribera per poder aterrar a Madrid: el doble discurs. La memòria és feble, i ja ningú recorda les intervencions d'Albert Ribera a les emissores espanyoles. Arrimadas, està fent el mateix, vol garantir-se un futur per si mai arriba la independència. I no em sorprendria veure-la a mig termini asseguda al Congrés, al mateix seient d'en Ribera? ja ho veurem.

luis ha dit...

Miquel, a algunes persones potser no els agrada que en els últims anys hagin sortit al carrer milions de ciutadans reclamant poder votar sobre la independència. Estid d'acord. Ara, també hi ha gent que no soporta que la senyora Arrimadas sigui cap de l'oposició. Jo crec que tothom es pot equivocar no? No es tan greu. Els polítics molts cops s'equivoquen. No cal dramatitzar les coses.

Oliva ha dit...

DESPRES D'ANALITZAR LA "PLANTILLA" DE C's.RES POT SORPRENDRE..."MENUDA TROPA"¡¡¡,QUATRE TREPAS,REBOTATS D'ALTRES FORMACIONS,QUATRE "NIÑOS BIEN DE CASA MAL",I QUATRE ARREPLEGATS FRACASSATS EN LES SEVES PROFESIONS...CAP SOPRESA.

Joan soldevila caba ha dit...

Molt bona la referència a Felip V. De fet, la senyora Arrimadas hauria de mesurar molt bé els seus passos en aquest món si no vol que li apliquin el mateix que al Rivera

Miquel Saumell ha dit...

Sílvia,
Gairebé t'ho compro tot sencer. De fet, Arrimadas políticament és una copia de Rivera, en el sentit que fa un discurs que sap perfectament que és fals però que té fàcil acceptació a l'oest, i ara l'objectiu polític de Ciudadanos no és pas Catalunya sinó les espanyes.

Luis,
No dramatitzo, només poso en evidència la seva tramposa manera de fer.

Oliva,
Discrepo, Arrimadas no encaixa en la teva definició, em consta que tenia una molt bona feina fora de la política abans d'entrar en aquest circ.

Joan,
Arrimadas és una combinació de manca d'experiència, una més que evident mala fe i no tenir un bon assessor que li aconselli comptar fins a 33 abans d'obrir la boca per dir segons què.

luis ha dit...

Dona igual, pero no puc evitar dir-ho. La Arrimadas fa trampes. Potser si. Ara, el senyor Puigdemont no fa trampes prometent un referèndum pel setembre de 2017 que serà calcat al 9N? o la Forcadell (que com a presidenta del Parlament hauria de ser neutral) que accepta el pla de desconexió estan fora de la llei? La majoria de polítics fan trampes. El que passa es que pels sobiranistes només fan trampes aquells que no son independentistes.