Cuba

(Article original publicat el 2/4/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2272, pàg. 2)
 
El dictador de facto dels Estats Units, Donald Trump, s’ha proposat intervenir aquells països que li fan nosa. Primer va ser Veneçuela, en una operació militar que va incloure el segrest i l’empresonament a Nova York del seu president, Nicolás Maduro. Després li ha tocat el torn a l’Iran, i en aquest cas no es van limitar a segrestar el seu president sinó que van optar per matar-lo. Trump explica molt orgullós que el pròxim país que intervindrà serà Cuba.

Que Cuba és un país en fallida en tots sentits és una cosa que sap tothom, i ho pateixen especialment els seus soferts habitants. Ara bé, que a partir d’aquesta constatació hi hagi un dirigent polític d’un país estranger que pensi que té el dret a intervenir Cuba, això ja supera tots els límits. Totes les dictadures acaben caient, i tot indica que Cuba no serà una excepció, amb ajut exterior o sense. Podríem afegir que els cubans respiraran alleujats, ja que pitjor que ara no hi poden estar.

Fa uns mesos hi va haver aquell esdeveniment mediàtic d’una flotilla de petits vaixells amb destinació Israel. Els navegants tenien l’objectiu —suposadament, almenys això van manifestar— de mostrar complicitat i solidaritat amb els palestins de Gaza. De Hamàs, per cert, els navegants ni en van parlar, i això ja és força significatiu. I encara que d’aquell viatge se’n va parlar molt, ningú amb dos dits de front pot parlar d’èxit quan els resultats obtinguts en aquella excursió van ser nuls.

Doncs bé, ara s’ha muntat una altra flotilla amb destinació Cuba, en solidaritat amb els cubans maltractats durant dècades pels governants comunistes que van prendre el poder de l’illa l’any 1959. Pablo Iglesias també s’hi ha solidaritzat, i ha publicat un vídeo on s’exhibeix passejant per una Havana gairebé deserta, passant per indrets força coneguts de la capital. Finalment, arriba a un edifici oficial on el rep a la porta el successor polític dels germans Castro, Miguel Díaz-Canel, l’actual president del país. El dirigent comunista i Iglesias es mostraven satisfets per la trobada.

Però per més que s’intenti negar la realitat, aquesta nova flotilla no amaga la situació de fallida d’aquella república. Cuba és un gran país, i els cubans, en general, són bona gent, però tenen la desgràcia que els seus dirigents des de fa set dècades s’han dedicat a maltractar-los. El problema és que els dictadors comunistes, sense suport electoral, pretenen imposar a la població un model de societat que repetidament s’ha demostrat inviable a tot arreu on s’ha intentat.