.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 22 de gener de 2021

Passat festes, la vacuna

(Article original publicat el 15/1/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2000, pàg. 2)

Acabat el període festiu de dues setmanes que va començar la nit de Nadal i es va acabar el dia de Reis, podríem fer un primer balanç de com hem passat les festes. Entre dinars i sopars, han estat unes quantes celebracions: la nit de Nadal, el dia de Nadal, el dia de Sant Esteve, la nit de Cap d’Any, el primer dia de l’any, la nit de Reis, el dia de Reis i els caps de setmana que hi ha hagut entremig. A causa de la COVID, aquest any han estat unes celebracions ben peculiars. Per part de l’autoritat competent s’han decretat uns àpats fixant el nombre màxim de bombolles autoritzades, així com el nombre màxim de persones que podien trobar-se en un mateix lloc, i sense oblidar els horaris estranys que se’ns han imposat per poder celebrar aquestes trobades, segons el criteri no sempre coherent dels nostres governants.

Les autoritats ens han acotat aquestes festes de manera bastant estranya, i no cal detallar ara les restriccions d’horaris, persones, bombolles, etc. que són de coneixement general, sovint imposades sense cap mena de lògica, i que ens han afectat a tots. És evident que ministeris, conselleries i altres autoritats s’han trobat amb una situació que fins ara no s’havia produït mai i, per tant, no tenien cap experiència prèvia sobre com gestionar-ho, i ben bé que ens ho han anat demostrant. Els governants han anat improvisant les mesures que anaven prenent, avui blanc i demà negre, i demà passat tornem al blanc. És de suposar que els dirigents polítics ho han fet amb bona voluntat, tot i que no sempre amb la dosi d’intel·ligència i humilitat que la situació requeria. Així, no sempre han fet cas als tècnics experts en la matèria que hi entenen més que els polítics.

Ara ja tenim les vacunes, i toca organitzar la vacunació, una tasca que no deu ser gens fàcil. I pel que s’ha vist fins ara, la gestió de les vacunes també serà molt improvisada. Tots recordem que quan ja s’havien emparaulat les comandes de vacunes es va recordar a les autoritats que no s’oblidessin de les xeringues, i sembla que no se’n van oblidar. Però han fallat altres elements fonamentals, com són les neveres així com el personal d’infermeria que ha de portar a terme aquesta tasca. Feia mesos que se’n parlava i els polítics ens deien que ho tenien tot controlat, i era d’esperar que quan arribés el moment de vacunar estiguessin preparats. Doncs no ha sigut així. Ha faltat personal per vacunar i han faltat neveres, o almenys això ens han dit. I m’estalvio de repetir les excuses ridícules que ens han donat.

divendres, 8 de gener de 2021

Tres brèxits

(Article original publicat el 31/12/2020 a La Veu de l'Anoia, núm. 1998, pàg. 2)

Poso el títol en plural perquè, a Europa, de processos similars al Brexit ara mateix n’hi ha tres. Comencem pel primer, quan els britànics van decidir marxar de la Unió Europea. No hi ha cap obligació de mantenir viva una convivència quan una de les parts ja no vol seguir, encara que des de fora pugui semblar que la part que vol marxar s’equivoca. Però des de conviccions democràtiques ningú ho hauria d’objectar. El fet és que els britànics van votar a favor de deixar de ser membres de la Unió Europea, i aquella decisió s’ha tirat endavant. És des d’un posicionament democràtic que la Unió Europea respecta la voluntat dels britànics. A partir d’aquest respecte, a les parts només els queda negociar com han de ser les seves relacions en el futur, tal com estan fent ara. Així funciona la democràcia. Cap llei pot estar per sobre de la voluntat popular d’un poble.

Segon procés. De la mateixa manera que la Unió Europea respecta la voluntat majoritària dels britànics, aquests hauran de respectar el resultat del referèndum d’independència d’Escòcia, quan els escocesos tornin a votar sobre la seva pertinença a la Gran Bretanya. Cal fer un petit recordatori, i és que quan es va fer el primer referèndum, els dirigents britànics van amenaçar molt seriosament als escocesos que quedarien fora de la Unió Europea si votaven a favor de la independència, i allò va condicionar molt el vot. Però amb el resultat del referèndum del Brexit ha passat exactament el contrari, és a dir, que els escocesos han quedat fora de la Unió Europea quan ells el que volien era romandre-hi.

El cas català seria el tercer, i és semblant al d’Escòcia. Si a Catalunya hi ha una majoria de persones que opta per constituir un país independent d’Espanya, la voluntat d’aquesta majoria s’ha de respectar. No hi ha cap llei que ho pugui impedir, es digui constitució o es digui com es digui. La voluntat popular expressada a les urnes ha d’estar per sobre de qualsevol dubte al respecte. Fa tres anys ja vam fer un referèndum, i el resultat és conegut per tothom. Així, l’any 2017 els catalans van votar majoritàriament a favor de la independència de Catalunya, i Espanya hauria de respectar democràticament aquell resultat. Però, tot i això, si les dues parts en conflicte acorden celebrar un segon referèndum, convocat amb tots els ets i uts, jo no m’hi oposaré. Ho trobaré estrany, això sí, però si tothom queda més convençut amb la convocatòria d’un segon referèndum, cap problema. Però al final caldrà fer allò que el poble decideixi.