Tres brèxits

(Article original publicat el 31/12/2020 a La Veu de l'Anoia, núm. 1998, pàg. 2)

Poso el títol en plural perquè, a Europa, de processos similars al Brexit ara mateix n’hi ha tres. Comencem pel primer, quan els britànics van decidir marxar de la Unió Europea. No hi ha cap obligació de mantenir viva una convivència quan una de les parts ja no vol seguir, encara que des de fora pugui semblar que la part que vol marxar s’equivoca. Però des de conviccions democràtiques ningú ho hauria d’objectar. El fet és que els britànics van votar a favor de deixar de ser membres de la Unió Europea, i aquella decisió s’ha tirat endavant. És des d’un posicionament democràtic que la Unió Europea respecta la voluntat dels britànics. A partir d’aquest respecte, a les parts només els queda negociar com han de ser les seves relacions en el futur, tal com estan fent ara. Així funciona la democràcia. Cap llei pot estar per sobre de la voluntat popular d’un poble.

Segon procés. De la mateixa manera que la Unió Europea respecta la voluntat majoritària dels britànics, aquests hauran de respectar el resultat del referèndum d’independència d’Escòcia, quan els escocesos tornin a votar sobre la seva pertinença a la Gran Bretanya. Cal fer un petit recordatori, i és que quan es va fer el primer referèndum, els dirigents britànics van amenaçar molt seriosament als escocesos que quedarien fora de la Unió Europea si votaven a favor de la independència, i allò va condicionar molt el vot. Però amb el resultat del referèndum del Brexit ha passat exactament el contrari, és a dir, que els escocesos han quedat fora de la Unió Europea quan ells el que volien era romandre-hi.

El cas català seria el tercer, i és semblant al d’Escòcia. Si a Catalunya hi ha una majoria de persones que opta per constituir un país independent d’Espanya, la voluntat d’aquesta majoria s’ha de respectar. No hi ha cap llei que ho pugui impedir, es digui constitució o es digui com es digui. La voluntat popular expressada a les urnes ha d’estar per sobre de qualsevol dubte al respecte. Fa tres anys ja vam fer un referèndum, i el resultat és conegut per tothom. Així, l’any 2017 els catalans van votar majoritàriament a favor de la independència de Catalunya, i Espanya hauria de respectar democràticament aquell resultat. Però, tot i això, si les dues parts en conflicte acorden celebrar un segon referèndum, convocat amb tots els ets i uts, jo no m’hi oposaré. Ho trobaré estrany, això sí, però si tothom queda més convençut amb la convocatòria d’un segon referèndum, cap problema. Però al final caldrà fer allò que el poble decideixi.