.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 9 de novembre de 2010

Passaports

Ben mirat, un passaport no és res més que una llibreteta amb la majoria dels fulls en blanc. Però si un té el costum de viatjar de tant en tant fora de la zona Schengen, aquesta llibreteta es converteix en un element imprescindible. Estic segur que arribarà un dia que els passaports desapareixeran, no perquè les autoritats decideixin controlar-nos menys sinó més aviat perquè encara ens voldran tenir més controlats. Llavors només amb el DNI i els xips corresponents que portaran incorporats podrem creuar les fronteres sense més tràmits que ficar i treure el DNI d’un lector que trobarem a l’aeroport. Si està tot en ordre s’obrirà la porta automàtica de sortida, com al metro; però si hi ha algun problema la porta de sortida no se’ns obrirà, i apareixerà un policia que ens convidarà a acompanyar-lo fins a un despatxet. És a dir, tot i viatjar sense passaport estarem molt més vigilats que ara. El xip serà el nostre disc dur personal i qualsevol autoritat amb l’ajut de l’eina de lectura corresponent podrà saber una bona part de la nostra vida i miracles. Però això serà el futur, de moment per a molta gent el passaport és quelcom imprescindible. D’aquí la seva importància i simbolisme.

Una persona que em volia convèncer que Catalunya és Espanya i no semblava tenir arguments prou sòlids, després de moltes consideracions constitucionals, culturals, estatuàries, gastronòmiques, històriques, morals, polítiques, sentimentals i de tota mena, veient que les meves respostes no ens portaven allà on ell volia arribar sinó més aviat en sentit contrari, em va acabar fent una pregunta molt concreta, la pregunta del milió: què hi posa a la tapa del teu passaport? En respondre-li, el meu interlocutor va somriure satisfet i, convençut d’haver guanyat la partida, em va dir: no se’n parli més. Ho veus com ets espanyol? Gran argument el del passaport, almenys sembla ser-ho per alguns.

Però ben pensat, si el gran argument només és la tapa d’una llibreteta amb la majoria dels fulls en blanc potser no ho tenim tan malament com sembla. En quatre dies, i qui diu quatre dies diu vuit anys, que després de tant temps ja no vindrà d’una mica, resulta fàcil vaticinar que es produirà una declaració unilateral d’independència al Parlament, amb el suport d’un mínim de 68 diputats. A continuació tocarà convocar un referèndum per a la independència. Si guanya el no... això no és previsible que passi; se suposa que el referèndum només es convocarà quan hi hagin suficients garanties de guanyar-lo. Si guanya el sí a la independència, tocarà fer passaport nou per a tothom o, per ser més precisos, per aquells que optin a ser ciutadans catalans amb tots els ets i uts. Perquè estic convençut que quan Catalunya sigui un estat independent ningú estarà obligat a canviar de passaport, ningú estarà obligat a ser i sentir-se català, de la mateixa manera que, digui el que digui la tapa d’aquesta llibreteta, ara ningú pot estar obligat a sentir-se espanyol. Aquest sentiment patriòtic no pot ser mai imposat sinó fruit del propi convenciment.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

El dia en què alguns comencin a llegir la realitat i vegin que l'única forma de fer resistència al govern mundial de les multinacionals és l'atomització dels estats, potser voldran passaports diferents. Perquè la globalització és un parany on els que alguns que encara podem ser ciutadans (ja ben poc) serem únicament consumidors (cada dia més). Ja fa massa temps que es parla de glocalització (Dahrendorf), i del que es tracta és d'anar a allò global des d'allò local. El mal és que a la gent li fa molta mandra llegir sobre política i continuen abastint el seu ideari de titulars de periòdics, i sense mirar qui paga el periodista.

Ferran Porta ha dit...

Avui comparteixo al 100% el teu escrit, i amb el mateix percentatge el comentari de la Clídice.

Criticartt ha dit...

Jo també estic totalment amb vosaltres i espero que en un futur proper tenir un passapost on posi CATALUNYA a la portada, ja que per ser catalana amb tots els ets i uts no necessito cap paper que m'agrediti... ho sóc pq si!!!! Però el dijous passat el passaport espanyol em va salvar de quedar-me sense visitar Praga. Ensenyo el carnet, tb espanyol, i estava caducat... per sort portava el passaport!!! però ara em pregunto... renovo el DNI espanyol o espero al DNI català?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Aquestes són les preguntes que sempre ens hem de fer i que molta gent no es fa mai: a aquest qui el paga? això qui ho paga? Coneixent-ho, tot s’entén molt millor.

Ferran,
Me n’alegro.

Beli,
Suposo que saps que aquest ensurt que expliques també et podrà passar quan viatgis amb documentació catalana. I sobre la renovació que dius jo de tu me’l renovaria, intueixo que el DNI català encara tardarà uns quants dies.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb el que dieu. Però, en tot cas, tampoc hem de portar a l'extrem determinats arguments. Renegar de l'espanyolitat és fàcil, només cal reconèixer el sentiment i això no hi ha debat i argumentari que pugui fer canviar d'opinió. Aprofitar l'espanyolitat quan s'escau és quelcom que em sembla que tots faríem servir en cas de necessitat. Conec gent que ha tingut problemes diplomàtics i fins i tot de seguretat en països ben allunyats... de cop van ser més espanyols que ningú i van anar a la seva ambaixada per demanar protecció. I si a sobre has de protegir infants, no em puc imaginar el que caldria. Lògicament, això pot canviar en qualsevol moment, però a la vida s'ha de ser pràctic.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Tinc molt clar que sóc català, aquí i a la Xina Popular. Però també sóc tremendament pràctic i per tant encara tinc més clar que si algun dia tinc un problema i me’l pot resoldre un cònsol espanyol no tindré cap mania en demanar-li ajut, més que res perquè mentre existeixi l’actual estatus jo a aquest diplomàtic li estic pagant una part del sou.

Artur ha dit...

Els papers no poden canviar la realitat. Per sort, els registres, els estats i la burocràcia mai podran controlar el nostre pensament. En el fons tenen por a la nostra llibertat. La llibertat de pensament és la pèrdua del control dels súbdits. Això és insuportable per a molts Estats, especialment pels totalitaris, per les dictadures.

Miquel Saumell ha dit...

Artur,
100% d'acord.

matthew john ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
chiyogen ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
saburo ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.