.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 23 de desembre de 2013

Modificar la constitució? De cap manera!

Com que ningú sap quan s’acabarà aquest procés, mentre els catalans continuem sent espanyols no podem passar per alt els grans temes de l’estat espanyol, especialment aquells que ens toquen més de prop. Així, al meu entendre constitueix un greu error estratègic que des de Catalunya es promogui una modificació de la Constitución Española. Només cal escoltar les veus autoritzades dels dos grans partits polítics espanyols per endevinar en quin sentit es modificaria. Uns partits que, amb els seus vots, són els únics que, de forma conjunta, tenen a les seves mans modificar-la i decidir quins canvis admeten. Escoltant-los, tot sembla indicar que els canvis anirien a pitjor.

No ens deixem entabanar pels cants de sirena d’unes terceres vies i uns federalismes que només existeixen en les ments interessades d’alguns polítics il·luminats per la rojigualda. Si ara s’obrís el meló constitucional qualsevol modificació seria en clau regressiva i recentralitzadora. Podem admetre que, des de la miopia que respecte a Catalunya demostren els dirigents polítics espanyols, potser tindria algun sentit una deriva recentralitzadora de l’estat. Ara bé, els interessos de la majoria de catalans són diametralment oposats a una recentralització de l’estat. I per majoria de catalans entenc aquells que voten partits catalans sense dependències externes.

Espanya té un greu problema territorial. Ara ens mostren el caramel d’un federalisme que no es creu ningú quan molts sabem que, un cop obert el meló constitucional, qualsevol modificació seria amb l’objectiu de més Espanya a costa de menys Catalunya. Cada dia són més els espanyols que defensen, i hi tenen tot el dret, tornar a l’Espanya uniformadora de sempre, l’Espanya centralista dels gobernadores civiles i unes regiones sense cap poder polític. Això sí, cadascuna amb els corresponents coros y danzas i algunes amb les seves peculiares hablas y dialectos. Però deixant al marge els aspectes purament folklòrics, cada dia es veu més clar que la recepta espanyola consisteix en recuperar uns temps polítics que semblaven superats. La realitat diària ens demostra que la superació del franquisme només ha estat un gran miratge.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

sembla, i només dic sembla, que aquesta España cañí està ensenyant massa la poteta arreu d'Europa, afortunadament. I espero que això serveixi per il·luminar els il·luminats nostrats constitucionalistes i addendo-constitucionalistes, ja que la reflexió calmada no sembla escrita en els seus programes. O, ves a saber, potser sí que hi és en lletra petita i aleshores ens cal dubtar de la seva bona fe.

M'he llevat innocent, avui. M'avanço de dia.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Jo també et contesto avui, però no fer-ho demà. Bon any!