.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 5 de febrer del 2014

Saber anglès

És evident que per anar pel món s’ha de saber anglès. Avui en dia, però, encara que no s’hagi de viatjar saber anglès és molt convenient, si més no te’l exigeixen a molts llocs encara que després potser no l’utilitzaràs gaire. De propostes per assolir l’objectiu d’una societat amb uns correctes coneixements d’anglès se n’han fet de tota mena, però la realitat és que van passant els anys i el nivell promig d’anglès dels catalans és, a dia d’avui, bastant lamentable. Tot i que hi ha cada dia més catalans amb uns coneixements d’anglès més que correctes, una gran majoria ni tan sols és capaç d’utilitzar correctament les fórmules educades yes, please i no, thanks.

No diria pas que jo sàpiga correctament l’anglès. Quan viatjo m’espavilo sense dificultats, el parlo malament però amb força fluïdesa, l’entenc bastant bé tot i que determinats accents em costen més que altres, i tot i que l’escric gairebé sense faltes d’ortografia no puc dir el mateix de la meva sintaxi, que és francament millorable. En descàrrec meu podria dir que el meu nivell d’anglès és més fruit de la pràctica d’anys que dels professors, els llibres i les classes formals. En definitiva, tot i que estic molt per sobre de la mitjana, sóc perfectament conscient que saber bé l’anglès representa bastant més que el meu nivell de coneixements.

Ara diuen que els estudiants catalans no obtindran el seu títol universitari sense acreditar uns determinats coneixements d’anglès. La idea sembla interessant però, a la pràctica, veurem en què es concreta. De moment només hi veig bones intencions, wishful thinking que diuen els anglesos, però sóc una mica escèptic sobre els resultats. I és que si molts professors de les universitats catalanes no poden acreditar uns coneixements d’anglès mitjanament acceptables, un pot concloure que difícilment se’n sortiran a l’hora d’exigir-lo als seus alumnes. Però tant de bo m’equivoqui.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

El problema és que no hi ha cap mètode que funcioni més que anar-se'n a viure allà i no tothom pot fer-ho. En qualsevol cas, jo separaria tenir un títol universitari de parlar anglès. Tot i que és necessari, són habilitats diferents i la gent s'ha d'espavilar sense que li demanin. Per estudiar algunes carreres és necessari saber-ne i per trobar feina gairebé és obligatori.

Lectora corrent ha dit...

Doncs jo crec que per a obtenir un títol universitari caldria tenir un coneixement d'anglès com a mínim de "proficiency". Per la meva tasca en una revista científica passen per les meves mans --en realitat per la meva pantalla-- molts articles en anglès que denoten un coneixement molt baix d'aquella llengua, si més no escrita. Perquè conec gent que ha viscut en països de parla anglesa i tot i que parlen l'anglès amb fluïdesa, en escriure'l fan moltes faltes.

El problema, però, és que molts universitaris --estudiants i professorat-- també tenen un nivell insuficient de català i de castellà.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Gràcies, però avui discrepem.

Mercè,
Gràcies, avui coincidim al 100x100.