Arran de l’escàndol mediàtic originat per l’anunci poca-solta de Desigual (el dels condons foradats) se m’ha acudit escriure un comentari sobre la situació del tèxtil català d’avui en dia, comparada amb la de fa tres o quatre dècades.
Fa quaranta anys parlar del tèxtil català era parlar de les empreses llaneres, cotoneres i sederes de, bàsicament, Terrassa, Sabadell i l’eix del Llobregat (comerciants, pentinatges, filadors, teixidors, acabadors, etc.), el gènere de punt d’Igualada i el Maresme, i segur que encara em descuido alguna cosa. Però amb les excepcions que calguin, que alguna n’hi ha i són per felicitar-los, aquell panorama industrial gairebé ha desaparegut.
Però a Catalunya tenim altres empreses que han agafat el relleu del negoci tèxtil català. Abasic S.L., una empresa tèxtil d’àmbit global que va ser fundada fa trenta anys i té la seu central a Barcelona, amb milers d’empleats i vendes a tot el mon per centenars de milions d’euros, produeix un tipus de roba força original, i potser per això Tomàs Meyer, el seu fundador i propietari, va decidir comercialitzar-la sota la marca Desigual.
Desigual no és tan gran com Mango, la marca amb la que opera una altra empresa catalana, Punto Fa S.L., amb seu a Palau-solità i Plegamans, i que Isak Andic va fundar també fa trenta anys. Però tot i que Mango ven una roba menys cridanera, aquestes dues empreses comparteixen una filosofia de negoci similar, i avui en dia Mango i Desigual són els capdavanters del negoci tèxtil amb seu a Catalunya i vendes repartides per tot el món.
El fet és que quan viatges et fas un tip de veure botigues d’aquestes marques, generalment situades en els carrers més comercials de les ciutats on operen, i amb una rotació d’oferta que demostra que al darrere hi ha unes organitzacions de disseny, producció i logística que funcionen com un rellotge. Dit això, com que del tema se’n parla sovint (diumenge TV3 hi va dedicar el programa 30minuts), vull acabar manifestant que no tinc cap constància que aquestes dues empreses estiguin relacionades amb l’explotació laboral que hi ha en algunes fàbriques tèxtils de Bangladesh.
Fa quaranta anys parlar del tèxtil català era parlar de les empreses llaneres, cotoneres i sederes de, bàsicament, Terrassa, Sabadell i l’eix del Llobregat (comerciants, pentinatges, filadors, teixidors, acabadors, etc.), el gènere de punt d’Igualada i el Maresme, i segur que encara em descuido alguna cosa. Però amb les excepcions que calguin, que alguna n’hi ha i són per felicitar-los, aquell panorama industrial gairebé ha desaparegut.
Però a Catalunya tenim altres empreses que han agafat el relleu del negoci tèxtil català. Abasic S.L., una empresa tèxtil d’àmbit global que va ser fundada fa trenta anys i té la seu central a Barcelona, amb milers d’empleats i vendes a tot el mon per centenars de milions d’euros, produeix un tipus de roba força original, i potser per això Tomàs Meyer, el seu fundador i propietari, va decidir comercialitzar-la sota la marca Desigual.
Desigual no és tan gran com Mango, la marca amb la que opera una altra empresa catalana, Punto Fa S.L., amb seu a Palau-solità i Plegamans, i que Isak Andic va fundar també fa trenta anys. Però tot i que Mango ven una roba menys cridanera, aquestes dues empreses comparteixen una filosofia de negoci similar, i avui en dia Mango i Desigual són els capdavanters del negoci tèxtil amb seu a Catalunya i vendes repartides per tot el món.
El fet és que quan viatges et fas un tip de veure botigues d’aquestes marques, generalment situades en els carrers més comercials de les ciutats on operen, i amb una rotació d’oferta que demostra que al darrere hi ha unes organitzacions de disseny, producció i logística que funcionen com un rellotge. Dit això, com que del tema se’n parla sovint (diumenge TV3 hi va dedicar el programa 30minuts), vull acabar manifestant que no tinc cap constància que aquestes dues empreses estiguin relacionades amb l’explotació laboral que hi ha en algunes fàbriques tèxtils de Bangladesh.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada