.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 11 de març del 2015

La campanya de l’odi

Iglesias, entre Galdón i Ubasart. Foto: El País

Encara som lluny de les eleccions al Parlament i ja es comença a veure de què són capaços alguns personatges. Els dirigents de Podemos, per exemple, s’estan traient les caretes. A Catalunya s’estan instal·lant a l’espai polític de l’anticatalanisme més tronat que fins ara només compartien peperos, ciudadanos i algú altre. Així, des de la franquícia catalana de Podemos es proposa explotar electoralment l’odi contra Artur Mas que suposadament supura el gruix de la potencial clientela política del nou partit. Ho va dir Ubasart, jo només ho repeteixo. La paraula utilitzada per mostrar el seu sentiment de rebuig en contra del president de Catalunya va ser odi. No hi ha matisos, dient odi ja està tot dit. Manifestar en públic l’odi a qui ha estat elegit democràticament a les urnes forma part d’una estratègia política més aviat perversa. Si en comptes de Mas el president de Catalunya es digués Junqueras intueixo que el seu odi no minvaria. Allò que ara es personalitza en Mas podria molt ben ser un odi no confessat a qui políticament no pensa com ells.

Això sí, després de constatar l’escàndol generat, la direcció de la franquícia catalana de Podemos encapçalada per Ubasart va intentar matisar les seves desafortunades paraules. Però no ens enganyem, en el món de la política matisar és gairebé el contrari de rectificar. No em canso d’explicar que l’anticatalanisme dóna molts vots, i els partits d’àmbit espanyol això ho saben prou bé. No és una opinió, són fets contrastats que es poden constatar cada dia llegint i escoltant alguns polítics i determinats mitjans de comunicació. Mitjans espanyols però no només espanyols, també n’hi ha de catalans. L’odi manifestat contra el president de Catalunya forma part d’una perversa estratègia d’arrel profundament antidemocràtica. El votant català haurà de decidir aviat a quin partit dóna el seu vot. Serà bo que aquest votant també tingui molt present que alguns partits no respecten un president elegit democràticament a les urnes. Potser sense ser-ne prou conscients aquests partits estan predicant el seu odi a la democràcia.

3 comentaris:

Montse Comerma ha dit...

L'odi, a qui més perjudica és a qui el sent. Aquest odi de Podem es tornarà contra ells. Gràcies x l'article, coincideixo al 100%.

Miquel Saumell ha dit...

Montse,

Me n'alegro que coincidim i esperem que els teus vaticinis es compleixin.

Aprofito per felicitar-te pel teu reportatge fotogràfic sobre Pedralbes, del tot recomanable. Per si algú el vol veure és aquest enllaç:

http://rosellesalaciutat.blogspot.com.es/p/monestir-de-pedralbes.html

Montse Comerma ha dit...

Gràcies Miquel, he posat el teu blog entre els meus preferits a http://rosellesalaciutat.blogspot.com.es/
Que tinguis un bon dia!
:-)