Acudit: El Mundo
Ahir, a la seu del carrer Ferraz de Madrid, 235 membres del Comitè Federal del PSOE van votar sobre el suport o no del seu partit a permetre que Mariano Rajoy, del PP, segueixi quatre anys més com a president del govern espanyol. El resultat de la votació va ser que el 59 per cent hi va donar suport i el 41 per cent hi va votar en contra. Tot indica, però, que, tot i aquest suport inesperat, Rajoy s’hi estarà menys temps. Deixo al criteri del lector si, amb aquest resultat relativament ajustat de 6 a 4, el Comitè Federal representa o no la militància del PSOE i/o la sensibilitat política dels seus votants.
L’estratègia de Rajoy de fer-se l’orni i no demostrar gens de pressa durant els últims deu mesos —des de les eleccions del desembre del 2015 fins ara, passant per les segones eleccions del passat mes de juny— s’ha demostrat del tot encertada i ha donat els seus fruits. El líder popular podrà seguir exercint el seu càrrec amb el suport afegit del PSOE, el partit que fins ara exercia com a líder de l’oposició a Espanya. Als efectes pràctics, al tàndem dretà format per populares i ciudadanos ara s’hi afegeixen els socialistes i passa a ser un trio.
La deriva dretana decidida ahir pel PSOE deixarà molts efectes col·laterals, i un d’ells té molta més importància del que a primera vista pot semblar. Així, a partir d’avui el lideratge de l’oposició a Espanya l’exerciran Pablo Iglesias i el seu partit, Podemos. Es fa difícil de preveure quins efectes tindrà aquesta nova composició del mapa polític espanyol, però una cosa sembla clara: si Podemos sap gestionar amb intel·ligència aquest regal gratuït que els ha fet el PSOE, en relativament poc temps Pablo Iglesias pot esdevenir el pròxim president del govern espanyol.
4 comentaris:
Ja es parla de l'escissió d'Errejón. El mal de l'esquerra española és que és massa de dretes. La cosa pàtria els passa pel damunt com un corró i els iguala. Curiosament, és quelcom que no ens passa aquí, que n'hi ha que no entenen allò de la cosa comú. Els españols se senten amenaçats i s'ajunten, nosaltres ens fem l'harakiri si convé, no perdéssim la postura.
Ja ho diuen, cada terra fa sa guerra, ergo, no som la mateixa terra. Quin descans!
Salut!
Ja veurem què Mare de Deu serà que deien a casa.
He vist escrits junts els noms Errejón i Borrell al costat del mot "partit".
Com bé diu Clídice els espanyols d'esquerres són massa de dretes. Iceta ha dit fa un moment que ell i els altres catalans del PSC votaran NO.
Pablo Iglesias és una ambiciosa mentida molt seductora pel jovent i, efectivament, com molt bé dius, Podemos sabra treure rèdit erigit en l'única esquerra espanyola aparentment de debò oposant-se a la colla de dretans que investiran Rajoy.
Miedo me dan els de "Podemos"...
TOT POT SER,PERO ARA ESTEM VIVINT LA REFUNDACIO DEL VELL MOVIMIENTO NACIONAL.
Clidice,
Ja, però tenim el país i els polítics que tenim i hem d'actuar d'acord amb la realitat que ens envolta, ens agradi o no.
(Que et milloris!)
Glòria,
A mi también... i si arriben a governar no excloc agafar el camí de l'exili, ni que sigui per anar a passar una temporadeta a París, Milà o Lisboa ;-)
Oliva,
Doncs sí, almenys ho sembla.
Publica un comentari a l'entrada