.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 18 de setembre de 2020

S’explica

(Article original publicat el 10/9/2020 a La Veu de l'Anoia, núm. 1982, pàg. 2)

En el llibre “M’explico” els periodistes Carles Puigdemont, 130 president de la Generalitat, i Xevi Xirgo, director del diari El Punt Avui, relaten els esdeveniments polítics que va viure Puigdemont els anys 2016 i 2017. No és una obra de teoria política sinó que s’expliquen cronològicament diversos fets viscuts per ell des que a principis de 2016 va ser proposat per ser president de la Generalitat pel seu antecessor en el càrrec, Artur Mas, fins a finals del 2017, ja instal·lat a l’exili de Bèlgica. Però Puigdemont no només fa un relat dels esdeveniments fins que va ser desposseït del càrrec per l’aplicació de l’article 155, sinó que els complementa amb les seves opinions.

El protagonista passa comptes amb molta gent, i posa en evidència misèries i virtuts de personatges relacionats amb aquests esdeveniments, començant per ell mateix. Així, el president apunta en el pròleg que “malgrat l’honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d’aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar”. Hi ha personatges que queden com un drap brut, i criden l’atenció alguns comportaments personals molt difícils de pair. Amb aquests antecedents, més d’un polític ha quedat amortitzat. El llibre no agradarà a la militància més convençuda d’alguns partits que no van actuar com s’espera que ho faci una organització seriosa.

Hi ha alguns noms i episodis que han estat ratllats en negre pels autors, i estaria bé que més endavant es fessin públics. En alguns casos es pot entendre la discreció, ja que es tracta de gent que va ajudar i no se’ls vol posar en evidència per si algun dia es torna a necessitar la seva col·laboració. En d’altres, però, els personatges eliminats del text són protagonistes d’episodis foscos que no els fan quedar bé, i no s’explica el motiu que han tingut els autors per amagar-los al lector. Alguns dels noms amagats són de persones que encara es dediquen a la política, però també de persones que no pertanyen a aquest món.

He optat per no mencionar noms; per conèixer-los cal llegir les gairebé set-centes pàgines d’aquesta obra. Què hi he trobat a faltar en aquest llibre? Un dels aspectes que des del primer dia m’ha provocat curiositat és qui paga aquesta aventura, els advocats, els viatges, els hotels i restaurants, i els desplaçaments i despeses dels protagonistes. No és una crítica, crec que són diners ben utilitzats —i sóc conscient que dient això ja em posiciono—, però seria interessant que més endavant algú ens en fes cinc cèntims.

Cap comentari: