.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 9 de juliol de 2021

Uns indults ben estranys

(Article original publicat el 2/7/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2024, pàg. 2)

Espanya ha intentat transmetre al món un missatge conciliador sobre el conflicte català, però no se n’ha sortit. Han tirat endavant de pressa i corrents uns indults tramposos, abans que el Consell d’Europa els obligués a fer-ho. Formalment Espanya ha indultat els presos polítics que estaven tancats a la presó des de feia gairebé quatre anys, després d’un judici i una sentència injustos tal com es va poder constatar en el seu moment. I molta gent d’esquerres —comuns i socialistes— s’ho ha cregut, fins al punt que alguns han donat les gràcies a Sánchez pel seu gest magnànim. Doncs bé, primer de tot s’ha de dir que aquí no s’han concedit indults tal com normalment s’entenen els indults. Uns indults tan condicionats com aquests (parcials, reversibles, limitats) deixen de ser indults per ser llibertats condicionals. Condicionals, sí, perquè la mesura està tan condicionada que anomenar-la indult sembla una broma de mal gust. Així, en qualsevol moment un jutge podria decretar el reingrés a la presó d’un o més dels polítics alliberats la setmana passada.

Se’ns ha volgut vendre el relat que s’han perdonat uns fets presumptament delictius, tot i que sota els paràmetres democràtics europeus els fets enjudiciats no justificaven les altes condemnes de presó. Els fets de fa quatre anys de criminals no en tenien res. S’han volgut transformar uns episodis de desobediència en fets criminals. Així ho han acreditat els tribunals de més amunt dels Pirineus, aquests sí, independents del poder polític, així com els diversos organismes internacionals que s’han pronunciat al respecte. A més a més, tractant-se de polítics, se’ls manté la pena d’inhabilitació per poder exercir càrrecs públics. I tot plegat, més que un perdó, sembla una presa de pèl. És a dir, per treure’m un problema de sobre et deixo sortir de la presó, però no et permeto seguir fent política i m’asseguro que durant molts anys no em tornaràs a molestar. Alguns ho han comparat amb pràctiques habituals de règims poc amables amb les normes democràtiques, i no sembla que vagin desencaminats.

A Espanya comencen a ser perfectament conscients que la sentència del Tribunal Supremo de l’1-O farà aigües a Estrasburg, i la portada de diumenge passat de l’influent diari El Mundo era prou significativa: “Batalla en Europa. El Tribunal Supremo, tras los indultos: “Nuestra sentència del 1-O está muerta en Estrasburgo””. Això ho diuen els mateixos jutges signants d’una sentència que va condemnar uns independentistes catalans a un segle de presó.