.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 4 de març del 2022

Energia nuclear

(Article original publicat el 25/2/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2058, pàg. 2)

Buscant apaivagar els problemes ambientals, el decreixement econòmic és la recepta que alguns ens volen imposar. Per concretar una mica, Vicenç Navarro, Thomas Piketty, Ada Colau i els comuns i podemitas, alguns personatges d'Esquerra i del PSOE (sortosament, no tots), i les escorrialles del món comunista sense excepció serien alguns dels apòstols d'aquesta nova perversitat social anomenada teoria del decreixement. No cal dir que els seus defensors són, sobretot, persones que tenen feina i, molt especialment, aquelles que tenen uns ingressos garantits de per vida com són els funcionaris públics. El decreixement econòmic que promouen perjudica la gent que es troba en situació d'atur o de precarietat laboral i, molt especialment, els joves aturats. A ningú se li escapa que decréixer vol dir dificultar la creació de noves empreses i, en conseqüència, de llocs de treball de l'economia productiva, la que tira endavant el país.

Si s'acabés imposant el decreixement, òbviament es necessitaria menys energia. Ha passat bastant desapercebut que fa poc a Europa s'ha equiparat l'energia nuclear amb l'energia verda. Ja només falta que els parlaments d'una majoria qualificada de països ratifiquin aquest posicionament, i tot sembla indicar que no es produiran sorpreses. La majoria de l'energia produïda a França prové de les centrals nuclears. Els francesos han fet una aposta clara per l'energia nuclear, i no són tan rucs com per anar en contra dels seus propis interessos. He defensat sempre l'energia nuclear, i l'argument del risc d'accidents no em serveix; també es trenquen presses i es produeixen milers de morts. El risc zero no existeix.

Quin paper hi juga el nostre país en tot això? Per una banda, som consumidors d'energia nuclear, tant la produïda per les nostres centrals com també la que importem de França. A l'hora de la veritat els catalans som molt pràctics, i volem que quan premem l'interruptor s'obri el llum. I com que encara no produïm prou energia neta, aquesta l'hem d'importar de França. L'esquerra més ideologitzada defensa que si s'ha de triar entre que s'encengui el llum i la supressió de les centrals nuclears, prefereix prescindir de les nuclears. Així, de retruc, es va forçant el decreixement per la porta del darrere. No s'ha de descartar que aviat ens diguin que el sistema de transport ideal és el de tracció animal. Tot i que, ben pensat, tampoc, ja que llavors hi ha el problema dels pets dels animals, que també contaminen el medi ambient. El sistema perfecte no existeix.