Els protocols familiars

La gran majoria de les empreses catalanes són empreses familiars. Avui parlem de la substitució de l’empresari, que no té res a veure amb substituir el o els directius de l’empresa. La diferència principal és un detall no menor, i radica en el fet que l’empresari s’hi juga el patrimoni familiar, cosa que no acostuma a passar amb els directius externs a la família.

Conec empreses familiars que van molt bé mentre les gestiona el seu propietari, i no mostren tensions de funcionament. Però arribada l’hora del canvi de generació poden sorgir friccions familiars si no hi ha un procediment acordat prèviament al qual s’hagin de sotmetre els nous accionistes —els hereus del propietari anterior—, sobretot si més d’un hereu aspira a gestionar l’empresa.

En alguns casos, tot i tractar-se de negocis molt sòlids i viables, quan hi ha el canvi de timó les tensions familiars poden deteriorar tant l’empresa que fins i tot poden acabar amb la seva desaparició. D’aquestes situacions n’he viscut unes quantes, tot i que, evidentment, en aquest comentari general no donaré cap pista concreta ni d’empreses ni de persones.

El fet és que de vegades es produeixen situacions molt lamentables i gens fàcils de gestionar, i si per part de les persones implicades no hi ha una mínima bona voluntat per trobar la sortida més adequada, tot plegat es pot complicar molt en detriment de l’empresa, dels seus treballadors i dels seus nous propietaris.

La millor opció és que el propietari, la persona que millor coneix l’empresa, quan intueix que aviat deixarà de gestionar-la, dissenyi un protocol familiar que estableixi clarament què toca fer quan ell ja no estigui al capdavant del negoci. No cal dir que hi té tot el dret, ja que són els seus diners els que estan en joc. El risc zero, però, no existeix, i no s’ha d’excloure la possibilitat que s’equivoqui.

No dubto que en les escoles de negoci tipus IESE el protocol familiar sobre la successió en l’empresa familiar és un tema que s’estudia a fons. Però veient tants fiascos en la successió d’algunes empreses familiars, grans, mitjanes i petites, un arriba a la conclusió que els seus propietaris potser es van oblidar de preparar correctament la seva successió i la nova etapa de l'empresa en mans de la generació següent, és a dir, dels seus hereus.