Un debat recurrent

(Article original publicat el 31/10/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2250, pàg. 2)

Dues vegades l’any es repeteix un debat social que ens té ben entretinguts: el canvi d’horari. Continuo pensant el mateix que el primer dia que en vaig parlar: pels molts inconvenients que comporta, canviar d’horari dos cops cada any és un error. Ignoro si algú en surt beneficiat, i cada dia tinc més clar que els perjudicats som la majoria dels ciutadans que amb més o menys intensitat en patim les conseqüències. Les nostres circumstàncies personals són intransferibles, i cadascú coneix les seves. Però la realitat és que cada vegada que s’acosta la data veiem publicades més opinions generalitzades en contra de canviar l’hora, i cada any n’hi ha menys a favor.

Podríem debatre si és millor viure amb l’horari d’estiu o amb el d’hivern. Cada any surten experts que defensen amb contundència i aparent seriositat les seves posicions respectives, totes respectables. A mi, particularment, m’és del tot indiferent sopar quan encara clareja, o esmorzar quan encara fosqueja. En aquest debat no hi entraré, ja ho decidiran als experts. Vull pensar que el dia que s’abandoni aquesta comèdia del canvi d’horari, s’arribarà a un cert consens en aquest sentit; i si no s’hi arriba, que no s’ha d’excloure que no s’hi pugui arribar, espero que el govern decidirà en funció de la posició majoritària de la societat.

El fet és que qui es queixa que haurà de començar el dia quan encara és fosc, tendeix a amagar que la claror que perdem al matí es recupera a la tarda/vespre. I a la inversa passa exactament el mateix. Amb canvi d’horari o sense, les hores de claror solar són les mateixes. Aquí estem acostumats a sopar a les nou, i alguns volen que a les nou ja sigui ben fosc. Associar el sopar amb la foscor no deixa de ser un convencionalisme més dels molts que ens autoimposem. Al món hi ha ciutadans que sopen amb claror, i no els passa res. Altres sopen quan el cel està ben fosc, i han d’obrir el llum del menjador per veure què tenen al plat; tampoc els passa res.

Basant-me en el mapa d’Europa que tinc penjat al despatx, Catalunya hauria de tenir la mateixa hora que el Regne Unit, i resulta que ens portem una hora de diferència. Els partidaris d’adaptar-nos a la llum solar tendeixen a oblidar que entre l’Empordà i la costa de Fisterra (a Galícia) hi deu haver una hora solar de diferència, però veuen bé que empordanesos i gallecs visquin a la mateixa hora. Ara bé, una mica més al sud, els portuguesos tenen una hora menys, i no és cap drama. Són decisions polítiques, simples convencionalismes.