.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 14 de maig del 2008

Contents perquè Hisenda els torna calés

Rodejats com estem d’una opinió pública ensinistrada en la superficialitat, en feliç expressió de l’enginyer i escriptor Xavier Roig, a partir del moment en què Hisenda va obrir els seus mostradors per presentar la declaració de l’IRPF de l’exercici 2007, no és gens estrany trobar-te amb gent que es mostra encantada de la vida perquè Hisenda els haurà de tornar diners. I no és només això sinó que com més alt és l’import de la devolució fiscal, més contents i feliços és mostren. I això passa quan hauria de ser just a l’inrevés. Fins aquí ha arribat la superficialitat que ens rodeja!

Números canten. Estem parlant de l’exercici de 2007, que va de gener a desembre. Per tal de fer els càlculs més fàcilment, posem que la data mitjana de l’exercici (30 de juny de 2007) sigui la data fiscal de càlcul, és a dir, exactament un any abans de la data límit fixada per presentar la declaració (30 de juny de 2008).

Si et surt a tornar, si Hisenda ha de tornar-te uns diners, això vol dir que te’ls han cobrat de més durant l’exercici, i vol dir també que Hisenda ha disposat durant més d’un any d’uns diners que no són seus, com si fos un crèdit que tu has concedit a l’estat però, i aquí s’hi amaga el truco del almendrucu, a interès zero. Ara et tornaran aquests diners –que són teus- però no t’hi afegiran els interessos, els teus interessos.

En canvi, si la declaració et surt a pagar, si has de pagar uns diners a Hisenda, això vol dir que te’ls han cobrat de menys durant l’exercici, i vol dir també que durant més d’un any has pogut disposar d’uns diners que no són teus, com si fos un crèdit que Hisenda t’ha fet però sense cobrar-te interessos. I encara un altre avantatge: si no vols pagar-los tots de cop al mes de juny, pots deixar-ne uns quants pendents per a uns mesos més tard. I per aquest segon pagament tampoc et cobraran interessos!

Quan ho fas veure als perjudicats, és a dir, als que la declaració els surt a tornar (que segons la informació d’Hisenda són tres de cada quatre contribuents), et contesten dient que sí, potser tens raó, però no saps la il·lusió que ens fa i lo bé que ens anirà per les vacances!

Vist així, en termes d’il·lusió, vindria a ser més o menys la mateixa il·lusió que et faria que ara et tornessin la cartera que et van robar fa un any. És clar que fa il·lusió que et tornin la cartera! Però potser hagués sigut millor que no te l’haguessin robat, oi?

1 comentari:

Aleix ha dit...

Una reflexió encertada i positiva. Com sempre, tot depèn de com mirem les coses.