.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 9 de gener de 2009

Ahir a Bilbao

Ahir a Bilbao el lehendakari Ibarretxe (EAJ-PNV), president d’Euskadi, així com el principal líder de l’oposició i ferm aspirant a substituir-lo, Patxi López (PSOE), van comparèixer a judici com a resultat d’una denuncia del PP per un suposat incompliment de la Ley de Partidos que, pel que sembla, entre altres estranyes i antidemocràtiques prohibicions, impedeix que els polítics parlin i es reuneixin amb segons qui.

Es comença fent una llei amb els peus, una llei que criminalitza actes estrictament polítics que en cap país del nostre entorn democràtic serien delicte, i s’acaba amb un episodi esperpèntic com el que va començar ahir. Una llei que per acabar-ho de complicar, convé recordar-ho, van tirar endavant conjuntament el partit dels denunciants (PP) i el partit dels denunciats (PSOE), todos a una.

Com a element paral·lel afegit a aquest sainet, els dirigents del PP, és a dir, els denunciants que pretenen veure tancats a la garjola als seus denunciats, diumenge passat encara van tenir la barra de declarar que, si fos necessari, donarien suport com a lehendakari al líder del PSOE, precisament aquell senyor al que volen veure una bona temporada endreçat a la presó.

Torno a repassar els antecedents del cas per si m’he perdut alguna peça bàsica d’aquest trencaclosques i no, la cosa va més o menys així com explico. Algú ho entén?

4 comentaris:

Marc D ha dit...

Coneguent-los, malauradament crec que tots ho entenem perfectament...

Ah, i bon any!

reflexions en català ha dit...

És que no podien fer una ley de partidos nacionalistas, i ara goita tu...

Unknown ha dit...

No tenia cap ni peus la denúncia. Perquè la reunió és entre persones i allò il·legalitzat és una organització. Si la persona amb qui es va reunir no era una persona il·legalitzada, no hi ha forma de relacionar el comportament individual amb la responsabilitat de l'organització. Jurídicament és gairebé indemostrable.

Miquel Saumell ha dit...

Gràcies a tots però és evident que allò que per a alguns està tant clar per algú altre no ho és tant, i així ens va.
Però jo, Andreu, encara vaig una mica més lluny: un partit polític (un cop registrats els seus estatuts al ministeri, estatuts que se suposa s'han mirat amb lupa) no s'hauria de poder il•legalitzar. En tot cas el que pot ser objecte d'un delicte és una actuació concreta d’unes persones concretes, però no el partit com a tal. És una mesura antidemocràtica basada en una llei antidemocràtica que espero que algun dia els tribunals europeus acabin tombant.