.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 3 de gener de 2012

La croada anticatalana que no descansa

María de Llanos de Luna (a la foto), una diputada popular del Parlament que demostra el seu grau d’estima i respecte per la llengua catalana no utilitzant-la mai, i quan dic mai vull dir mai (*), deixa ara el seu escó per ocupar el càrrec de virreina d’Espanya a la colònia catalana, o Delegada del Gobierno en la Comunidad Autónoma de Cataluña com s’anomena oficialment el seu nou càrrec. Em costa d’imaginar que una nació seriosa nomenés un representant oficial amb aquesta manca de consideració per la llengua pròpia del seu lloc de destinació. Es tracta d’un nou episodi de caire típicament colonialista, si es vol anecdòtic, de l’estratègia política anticatalana (anticatalana en sentit lingüístic) d’Alícia Sánchez-Camacho i el Partido Popular, responsables directes d’aquest nomenament. Parlem d'uns personatges que tenen l’objectiu no declarat d’anar arraconant la llengua pròpia de Catalunya a l’àmbit estrictament privat. Escoltant-los, de vegades alguns tenim la sensació que els populares, així com els seus imitadors lingüístics ciudadanos, pretenen tornar a la política lingüística del franquisme, on el català era un dels objectius polítics i culturals a batre. I si em diuen que no és així els contestaré que ho dissimulen molt bé.

Per altra banda, Sánchez-Camacho no s’ha esperat gaire per demanar formalment que s’acabi el monopoli ideològic -paraules textuals- del català a TV3, un suposat monopoli que, per altra banda, no ha existit mai. I no ha existit mai per dues raons. La primera, perquè quan a TV3 algú es proposa parlar en espanyol, hi parla i llestos. I la segona, perquè la qualitat del català que es parla a TV3 és tan minsa que de vegades no se sap ben bé en quina llengua parlen. Que això ho faci un convidat encara es pot entendre, però que ho facin els col·laboradors que apareixen regularment en pantalla em sembla impresentable. No s’ha d’oblidar que quan fa tres dècades es va decidir la creació de TV3 l’objectiu principal era el de potenciar i defensar la llengua catalana, que si no la defensem nosaltres no ens la defensarà ningú. En conseqüència, és de sentit comú que a TV3 no hi hauria de poder treballar ningú dels que apareixen en pantalla que no parli correctament el català.

En la seva estrafolària demanda Sánchez-Camacho es va permetre la gosadia de relacionar el moviment independentista amb l’ús del català. Una irresponsable lleugeresa que pretén perversament transmetre a la seva potencial clientela política que l’ús de la llengua catalana podria ser assimilable a una activitat gairebé delictiva (des del seu particular i equivocat punt de vista, és clar). O sense el gairebé. No se sap quin serà el final d’aquesta renovada creuada popular en contra de la llengua catalana, però si finalment a TV3 s’hagués d’acabar imposant el bilingüisme, el millor que podria fer el govern és privatitzar-la o tancar-la, i tot això que ens estalviaríem. Si l’objectiu principal desapareix, i recordem que l’objectiu principal de TV3 és el foment i la defensa de la llengua pròpia de Catalunya, res no justifica la futura existència d’aquesta cadena en un format bilingüe. I dit això, que comparat amb altres cadenes a TV3 hi ha una escandalosa inflació de personal és una evidència més que contrastada. Aquest, però, no és el tema d’avui.

(*) Ara llegeixo que ahir, en prendre possessió del seu nou càrrec, va dir alguna cosa en català. Tot és começar!

7 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

No els donem gaire importància, Miquel: a aquestes alçades de la pel.lícula ja ens coneixem tots, sabem de quin peu calça cadascú. Ells són uns colonialistes, nosaltres uns colonitzats i la lluita de cadascú és ensortir-se'n amb els seus objectius (el nostre: pirar d'Espanya).

Next stop: independence!

Galderich ha dit...

L'analfabetisme i la mala llet fa fer coses com aquesta. Tenim uns 12 anys ben galdosos per endavant... i el problema és que després d'aquests anys tampoc es pot esperar res de bo...

Anònim ha dit...

Miquel, sincerament no l'he acabat de llegir perquè he intuït per on va però el que ens passa és que els que ens considerem catalans creiem que van en contra nostra, però ells ens veuen com "españols" i no van contra Catalunya, que tan sols la defensem uns quants, van a favor d'España, la seva, que inclou les terres que vàren ocupar i dominar, i ocupar i dominar, i ocupat i dominat i volen que sigui pels segles dels segles.

Neus. La meva Barcelona. ha dit...

Déu meu com patirem! quin fàstig.

Anònim ha dit...

LA MANIOBRA ES TAN EVIDENT,QUE QUASI FA RIURE,CATALUNYA HA DE SER... "VALENCIA,ALICANTE Y CASTELLON PARA DAR MAYOR GLORIA A ESPAÑA"I SI TORNAR EL PSOE,EL PROBLEMA ES EL MATEIX,...INDEPENDENCIA JA¡¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA

zel ha dit...

El més fotut és que cap ni un dels nostres presidents està per la feina de fer-nos unir en el desig d'independència, només volen salvar els seus mobles!

I bon any!

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
No es tracta tant de donar-hi importància, que també la té, com d’anar-ho recordant regularment. Hi ha gent que d’aquesta colonització cultural encoberta en forma de llibertat d’expressió no n’és gens conscient.

Galderich,
Els 12 anys que dius potser en seran menys, però manin els uns o manin els altres els efectes sobre Catalunya no difereixen gaire. Un dia o altra haurem d’anar a votar i decidir què volem ser de grans.

Ramon,
El problema és que per anar "a favor d'Espanya" sovint s’ha d’anar "en contra de Catalunya". I llavors s’ha d’optar, i tenir molt clar quina ha de ser l’opció més beneficiosa per a la majoria dels catalans.

Neus,
Ens ho hem d’agafar esportivament, dona! I gràcies per la visita!

Oliva,
D’acord, però abans hem d’anar a votar, i abans el Parlament ha d’organitzar la votació, i abans s’ha de tenir una certa garantía d’èxit. Hi ha molta feina a fer encara!

Zel,
Gràcies per la visita. Segurament tens raó però algun dia, espero que més aviat que tard, els nostres mandataris hauran de deixar l’ambigüitat de banda i s’hauran de mullar com tothom.