.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 25 d’abril de 2012

La marca España

El govern espanyol es proposa promocionar la marca España a tot el món. Difícil tasca. Més els valdria ser realistes i acceptar les coses tal com són. Una marca no s’improvisa per decisió governamental. No té res a veure amb l’expropiació de Repsol, ni amb la nostra delicada situació econòmica, ni amb els elefants de Botswana, ni amb el gendre reial presumptament corrupte, ni amb el nét reial que tan petit ja juga amb l’escopeta, ni amb aquell que governava abans, ni amb el que governa ara. No, la cosa ve de molt enrere. Els que ens hem bellugat una mica pel món sabem que, per a qui surt a vendre, fora d’Espanya la marca España és una mala marca. Seré clar: és molt millor amagar-la que presumir-ne. Així com el made in Italy suggereix un bon producte i un bon disseny, aviat aprens que quan t’allunyes dels Pirineus la marca España només suggereix la fiesta dels toros i els toreros, els balls de sevillanes i els vestits de faralaes, la tan espanyolíssima siesta, potser el vi de Rioja i ben poca cosa més.

Amb uns exemples s’entendrà millor. Fixeu-vos que les grans marques comercials espanyoles del sector de la moda amaguen el seu origen. Custo, Desigual, Loewe, Mango i Zara són grans noms del món de la moda que poca gent sap fora d’Espanya que són marques originàries de l’estat espanyol. O que ho havien sigut, perquè Loewe ja no ho és. En el món de la banca igual: no hi ha cap banc que utilitzi la marca España: Santander, BBVA, Sabadell, laCaixa, etc. Banco Popular ha perdut l’adjectiu Español que tenia i ha quedat en això, Banco Popular. L’acrònim Banesto ha esdevingut la marca del banc, oblidant-se del que volia dir quan es va crear: Banco Español de Crédito. I posats a buscar una entitat financera que encara presumeix de la marca España només ens trobem amb Caja España (part del seu logo reproduït a dalt), i em penso que no cal recordar quina és la situació d’aquesta caixa.

Per altra banda i encara que a alguns ens pugui saber greu reconèixer-ho, fora de la península la marca Catalunya no la coneix ningú. No és que sigui una mala marca, és que és un nom inexistent, no suggereix res i, per tant, comercialment parlant no porta enlloc utilitzar-la. Per vendre amb el suport d’una marca geogràfica és molt millor utilitzar la marca Barcelona, que és una marca potent i coneguda a tot el món, molt especialment a partir dels jocs olímpics de 1992. Custo ho va tenir clar des del primer dia, i els seus productes es venen als cinc continents sota la marca Custo Barcelona.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Doncs ... tens tota la raó. Fins i tot, a l'hora de donar el passaport a la policia, procuro donar-lo amb la portada pel dessota. És que em fa rubor al davant de la gent d'altres països :(

Això sí, dius Barcelona (i Barça, mal que et pesi) i tot s'arregla una mica :)

Marc ha dit...

La marca Catalunya no és inexistent. Llàstima, però, que una de les poques que la fa servir sigui CatalunyaCaixa, ara per ara en mans espanyoles.

Qui sap, potser al final acaba en mans basques...

Jordi ha dit...

La setmana passada sentia la COM on va anar en Lluís Bassat amb motiu de la seva creu de Sant Jordi i va parlar exactament d'això. Deia que l'únic que té marca és Barcelona. Espanya la té dolenta i Catalunya no es coneix. Durant les olimpiades va intentar fer marca de Catalunya amb un anunci d'una pàgina on preguntava si podíem dir on era Barcelona, sortint a la pàgina següent Catalunya.

Necessitem fer marca diferencial per ser lliures.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
No et confonguis, això del Barça no em pesa, t’ho puc assegurar, però és una mena de religió laica que no em diu gran cosa, no em “llama”. I totalment d’acord amb tu, vas pel món i dius “Barça” i el somriure del teu interlocutor gairebé el tens assegurat.

Marc,
Et recordo que quan dic que la marca "Catalunya" és inexistent em refereixo als mercats exteriors.

Jordi,
Per ser lliures no necessitem cap marca. D’entrada amb un passaport propi en tindríem prou.