.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 6 de juny del 2012

Els tics dictatorials d’un president elegit democràticament

Tot i que no és cap secret per a ningú que Bolívia té el rècord mundial de cops d’estat, vull començar dient quelcom que per a mi és una pura obvietat: Evo Morales és el president legítim de Bolívia per haver guanyat les eleccions presidencials del seu país i no pas per un cop d’estat com els encapçalats per la majoria dels seus antecessors en el càrrec. En aquest sentit, s’ha de dir que Evo Morales és una de les poques excepcions que confirmen la trista regla de la Bolívia colpista dels últims cent anys. Per tant, en la forma democràtica d’accedir al càrrec no hi ha cap dubte que Evo Morales és un president elegit democràticament. Però dit això, cal recordar també que, un cop ocupat al càrrec de president, algunes de les seves actuacions han estat bastant desafortunades per poc o gens democràtiques, i han generat una gran inseguretat jurídica en aquell país. En aquestes situacions, la primera conseqüència pràctica és que els inversors locals i estrangers agafen por i es frenen en sec les inversions, amb tot el que això comporta pel fre del benestar i creixement del país.

Amb el seu peculiar tarannà com a governant ha establert unes originals regles d’actuació que es poden fàcilment titllar d’antidemocràtiques sense por d’equivocar-nos. Evo Morales explica amb tota naturalitat a qui el vulgui escoltar que determinades lleis no hi són per ser complertes ni menys encara perquè els governants s’hi sotmetin. Segons Morales, el que compta per davant de tot és el dret del governant democràticament elegit per tirar endavant els seus projectes, i aquesta voluntat passa per davant de les lleis vigents, unes lleis que, per a Morales, resulten més una nosa que una garantia jurídica vàlida per a tothom. Què passa, doncs, a Bolívia, si, com passa sovint, una decisió del president Morales xoca amb l’ordenament jurídic vigent? Doncs és ben senzill: primer es pren la decisió i es tira endavant l’acte de govern, i a continuació es fa una llei a mida per tal que una il·legalitat manifesta tingui després alguna aparença de legalitat. El president Morales va batejar el mecanisme pervers de fer-se la llei a mida amb posterioritat a l’acte de govern, un sistema gens democràtic però tremendament efectiu, amb la fórmula le meto nomás.

Aquest mecanisme antidemocràtic, que tampoc es va inventar Morales sinó que d’exemples similars la història n’és plena, de moment l’ajuda a governar amb comoditat, tot i que a ningú se li escapa que alhora genera una manca de seguretat jurídica, amb les conseqüències comentades abans. I arribats aquí sí que podríem dir que Evo Morales, que va accedir a la presidència del seu país democràticament, un cop ocupat el càrrec ha deixat de banda els principis democràtics per esdevenir una mena de dictador. Avui en dia Morales fa i desfà a discreció com si Bolívia fos la seva finca particular. El seu equip d’assessors legals s’ocupa després d’anar elaborant i enviant al parlament noves lleis fetes a mida per tal que les seves contínues il·legalitats com a governant es vagin tapant amb una aparença de legalitat. I Morales no només no se n’amaga sinó que encara presumeix d’utilitzar un sistema propi de les dictadures. La meva conclusió és que Morales, que inicialment semblava un dirigent polític demòcrata, ha esdevingut un dictador. Un dictador sense cop d’estat i elegit pel poble, això sí, però al capdavall un dictador.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

No opinaré sobre Evo Morales doncs no tinc prou coneixements. A Europa primer es fa la llei que beneficia uns pocs i després s'aplica. En qualsevol cas el que ha d'haver, com a mínim, és la possibilitat de fer fora els dirigents en unes eleccions lliures si no estem d'acord.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Quan es fa una llei que protegeix el col·lectiu de les mares solteres, per exemple, jo també et puc dir "que beneficia uns pocs", però convindràs amb mi que el sentit de la meva afirmació no serà el mateix que tu has volgut donar a entendre al parlar de “la llei que beneficia uns pocs” :-)

Clidice ha dit...

Tinc alguns amics a Bolívia, bolivians que no són indígenes, strictu senso, tot i que en tenen traces. Vaja, que són jovent nascut i crescut en ciutats, que han anat a la universitat, i estan espantadíssims amb el senyor Morales. Aquí, com sempre, en sabem ben poca cosa.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Aquí gairebé tota la premsa ens dóna una imatge de Morales com si fos un sant baró. I no ho és, el Morales d’avui no té res a veure amb la persona que va arribar a la presidència mitjançant el vot massiu "dels seus" que ara, en una bona part, estan totalment decebuts amb la deriva antidemocràtica del seu president. Ja veurem com acaba, però intueixo que això no acabarà bé, i serà una pena.