.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 2 de novembre de 2012

Guantanamo i les eleccions americanes

El proper dimarts, el dimarts següent al primer dilluns de novembre dels anys de traspàs, es celebren les eleccions als Estats Units. Com que, d’entrada, sento curiositat per tot el que passa a tot arreu, òbviament també estic interessat per la situació política dels Estats Units. Reconec, però, que aquesta vegada, amb tot el que està passant a Catalunya i el procés imparable cap a constituir-se en un nou estat d’Europa, he seguit una mica de passada i amb menys interès que altres anys la llarguíssima campanya electoral americana. Amb tota franquesa, ara mateix m’interessa molt més el que passa a Catalunya que qui serà el proper president dels Estats Units. Sóc conscient que fent aquesta afirmació corro el risc que algú pensi que estic demostrant ser un aldeano, que és així com ens consideren alguns nacionalistes espanyols que encara no han entès els motius pels quals molts catalans pretenem deixar de ser espanyols. Bé, res a dir, el pensament és lliure i visca la llibertat d’expressió, però pels espanyols també resulta vàlida aquella dita que diu que mai és tard per aprendre coses, tot i que de vegades s’aprenen massa tard, quan ja no hi ha remei.

Fa quatre anys tenia clar que d’haver sigut un americà amb dret a vot hagués votat per Barack Obama. Avui, però, ni m’he plantejat si repetiria aquell hipotètic vot o optaria pel republicà Mitt Romney. He viatjat unes quantes vegades als Estats Units i he treballat amb empreses americanes, i amb els anys m’he anat convencent que cada dia hi ha menys diferència entre un president demòcrata i un president republicà. Els polítics americans, com gairebé tots els polítics, tenen bàsicament més interessos que principis, i sembla ser que, quan dels interessos nacionals americans es tracta, entre demòcrates i republicans hi ha molta coincidència. Posaré només un exemple: una de les promeses electorals de l’actual president Obama en la campanya de fa quatre anys va ser que, si sortia elegit president, durant el seu primer any de mandat es tancarien els vergonyosos llimbs legals del Guantanamo Bay detention camp creats pel seu antecessor republicà Bush. Doncs bé, ja n’han passat quatre i aquella promesa ha quedat en un no res. Cal recordar que allà hi ha gent engarjolada des de fa anys sense judicis, advocats civils ni garanties processals i, pel que sembla, seguirà sent així sine die. I més trist encara, en aquesta campanya electoral de Guantanamo pràcticament ni se n’ha parlat, com donant per bones republicans i demòcrates aquestes pràctiques governamentals inhumanes i totalment antidemocràtiques. Tampoc s’ha parlat gaire de la pena de mort vigent als Estats Units i de la seva possible abolició. Interessos nacionals o manca de sensibilitat humana i democràtica? Potser una barreja d’ambdues coses.

Les enquestes donen pràcticament un empat i a hores d’ara no se sap qui guanyarà tot i que, francament, no crec que canviïn molt les coses. Guanyi un o guanyi l’altre tot sembla indicar que les vergonyes de Guantanamo i la pena de mort continuaran existint davant d’una gran indiferència general. Decebedor.