.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 23 de novembre de 2012

Tot esperant diumenge

Encara que la memòria històrica no és pas un dels meus punts forts, no recordava una campanya electoral tan extremadament barroera i dialècticament violenta, amb tantes mentides, infàmies, amenaces, tergiversacions, insults i manipulacions de tota mena com aquesta. Persones que hi entenen més que jo em diuen que, tal com s’han posat les coses entre la metròpoli i la colònia díscola, una campanya així era perfectament previsible. Bé, potser sí, però potser no tant, oi? Veient com els polítics i mitjans informatius espanyols han reaccionat i estan reaccionant a partir de la gran manifestació popular de l’onze de setembre a Barcelona, i també, uns quants, pocs, des de Catalunya, semblaria que segons quins fossin els resultats electorals de demà passat a alguns els hi anés la vida. I això que diumenge, els catalans, no decidirem pas -encara- el proposat canvi de dependència de Catalunya. És a dir, diumenge, els catalans, encara no decidirem si volem passar de dependre de Madrid a dependre directament de Brussel·les, prescindint dels actuals intermediaris, tutors i comissionistes que des de sis-cents quilometres de distància ens regulen el dia a dia de la nostra vida i les nostres butxaques. La pregunta cabdal, aquesta sí que ho serà, vindrà més endavant. Diumenge els catalans només decidirem la llista dels 135 diputats que des del Parlament hauran de decidir, i és d’esperar que ho facin per una amplia majoria, que són partidaris que els catalans ens preguntem si volem emancipar-nos i marxar d'Espanya, amb totes les expectatives i incògnites que això ens suposaria, o ens volem quedar i continuar més o menys com fins ara. A veure, doncs, si escollim bé i no ens equivoquem, que en aquesta engrescadora aventura ens hi estem jugant molt, i una oportunitat com aquesta no se’ns tornarà a presentar en molts anys.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Crec que si perdem, perdrem molt més. A més del deteriorament econòmic per manca d'inversions, l'ofensiva contra tot el que sigui català serà total i començaran les tasques iniciades al País València i a les illes en contra de tota cultura que no sigui la seva.

Galderich ha dit...

T'equivoques quan dius que "semblaria que segons quins fossin els resultats electorals de demà passat a alguns els hi anés la vida". No és que ho sembli, és que és així.

Les eleccions han estat animades perquè són unes eleccions plebiscitàries encara que algú ho intenti negar. Demà, a les 10 de vespre amb els resultats més o menys definitius tothom farà una suma molt clara. Partits sobiranistes (CiU, ERC i CUP) i partits nacionalistes (PP, PSC i C's). IC quedaran al marge d'això.

Com que la participació es preveu molt alta ningú podrà al·legar que no hi havia interès, que les xifres no són representatives ni altres històries per rebaixar el café.

Com que l'hipotètic referèndum no l'autoritzaran ja el tindrem fet, és qüestió de sumes i restes i no equivocar-se malgrat que les faci la Camacho...

Tenint en compte el que he dit, ens hi juguem -s'hi juguen- moltíssim.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Tal com diu l'amic Galderich, diumenge només hi dues grans opcions: seguir com fins ara (opció clarament minoritària) o marxar (opció majoritària), i a partir d'aquí posem-hi tots els matisos que vulguem. És a dir, mirat des d'aquest punt de vista al meu entendre excessivament simplista, diumenge tu i jo guanyarem, no et càpiga el més mínim dubte, i fixa't que ho dic ignorant quina és la teva opció electoral ;-)

Galderich,
El món va endavant gràcies als optimistes com tu. Tot i estar bàsicament d'acord amb la teva anàlisi jo prefereixo tocar més de peus a terra. T’ho dic perquè en els teus comptes hi ha un petit o no tant petit "però": tu creus que la "U" de CiU així com una part (vull suposar que petita, però jo en conec uns quants) de la "C" són partidaris d’una Catalunya deslligada d’Espanya? Partidaris del dret a decidir diria que sí, però d'aquí a considerar-los votants del "sí" en el referèndum... això ja són figues d'un altre paner. Sigui com sigui, el referèndum (sigui en el format que sigui) s'ha de fer sí o sí. Per tant, a partir de dilluns comença la feina feixuga d'intentar convèncer a aquells que encara no ho veuen tan clar com ho veiem tu i jo. En diuen fer pedagogia. Mentrestant, les “comptabilitats creatives” serveixen per animar-nos entre nosaltres, però per poca cosa més ;-)

Galderich ha dit...

Miquel,

L'ànalisi que fas d'Unió pot ser correcte, o no, però votar CiU a nivell internacional -després d'haver vist el vídeo del Palau Sant Jordi com corejaven INDEPENDÈNCIA- és votar per la Independència. I els càlculs seràn aquests com també podríem objectar que alguns del PSC o de IC votarien independència.

A grans trets, que és el que compta perquè des de Brusel·les li diguin a Rajoy el que ha de fer, les coses seran així. I si no, que convoquin un referèndum!