.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 26 de juliol de 2013

Les disculpes dels cínics

Són situacions amb les que t’hi trobes cada dos per tres i penso que s’han de denunciar, ni que només sigui perquè no ens prenguin per tontos. Hi ha persones que ofenen amb una clara voluntat d’ofendre i després fan aquell exercici tan cínic de dir “no era pas la meva intenció ofendre ningú, però si algú s’ha sentit ofès no tinc cap inconvenient en disculpar-me”. Aquestes persones no es mereixen que se’ls acceptin les seves disculpes, bàsicament perquè no són unes disculpes sentides sinó una fórmula forçada per sortir del pas. Són unes disculpes més falses que un bitllet de tres euros. Una altra cosa seria que diguessin “mira, ho sento, m’he equivocat de mig a mig, sóc molt conscient que t’he ofès i tens tot el dret a sentir-te ofès, i per això et prometo que no es repetirà i et demano sinceres disculpes”. Però aquells que ofenen volent clarament ofendre, si després fan veure que rectifiquen només és o perquè algú els ha dit que ho han de fer o com una sortida estratègica en benefici propi, no pas perquè acceptin haver-se equivocat. Les disculpes dels cínics no s’han d’acceptar.

Cap comentari: