Amb discreció, humilitat i, sobretot, un gran respecte per l’adversari sempre s’obtenen millors resultats. No es pot anar pel món amb aquesta fatxenderia tan típicament espanyola. Llegir determinats diaris dels dies anteriors a la votació olímpica de Buenos Aires produïa vergonya aliena, i ja es veia que pels madrilenys allò no acabaria bé. Els aires de suficiència i prepotència mostrats pels dirigents polítics i esportius espanyols abans de les votacions no auguraven res de bo i, finalment, la dura realitat s’ha acabat imposant.
Madrid no ha estat elegida per organitzar els jocs olímpics perquè no ho ha fet bé o, com a mínim, perquè ho ha fet pitjor que Istanbul i Tòquio. Tot el que sigui buscar-hi altres motius és enganyar-se, perdre el temps i no haver après la lliçó. La presentació a Buenos Aires de la candidatura de Madrid va ser molt fluixa, i no només pel vergonyós analfabetisme lingüístic que mostrava la delegació espanyola. Cal recordar que, encara que es reuneixi a Buenos Aires, al COI es parla anglès i francès. Només els senyors Borbón, Gassol i Samaranch van passar la prova de l’idioma.
Però la candidatura madrilenya també va fallar estrepitosament pel pobre contingut dels discursos. Si algú dubtava del seu vot, el discurs de l’alcaldessa de Madrid, màxima responsable dels jocs, segur que el va treure de dubtes. El COI és una organització de persones adultes i la senyora Botella els parlava com si fossin alumnes de parvulari. Allò del “relaxing cup of café con leche” que va fer tanta gràcia a Madrid va resultar premonitori del que passaria hores després.
Més. Quan et fan una pregunta l’has de respondre amb claredat, no s’hi val a fugir d’estudi i dir quatre vaguetats com van fer quan els van preguntar sobre el dopatge. En fi, busquem-hi, però, un aspecte positiu: almenys ara no tindran l’excusa que necessiten els diners que ens deuen per pagar una festa madrilenya que, després de les votacions de dissabte, ja ha quedat definitivament suprimida del calendari. Personalment no me n’alegro però, si haig de ser sincer, he quedat alleujat. La meva opció era, però, Istanbul.
Madrid no ha estat elegida per organitzar els jocs olímpics perquè no ho ha fet bé o, com a mínim, perquè ho ha fet pitjor que Istanbul i Tòquio. Tot el que sigui buscar-hi altres motius és enganyar-se, perdre el temps i no haver après la lliçó. La presentació a Buenos Aires de la candidatura de Madrid va ser molt fluixa, i no només pel vergonyós analfabetisme lingüístic que mostrava la delegació espanyola. Cal recordar que, encara que es reuneixi a Buenos Aires, al COI es parla anglès i francès. Només els senyors Borbón, Gassol i Samaranch van passar la prova de l’idioma.
Però la candidatura madrilenya també va fallar estrepitosament pel pobre contingut dels discursos. Si algú dubtava del seu vot, el discurs de l’alcaldessa de Madrid, màxima responsable dels jocs, segur que el va treure de dubtes. El COI és una organització de persones adultes i la senyora Botella els parlava com si fossin alumnes de parvulari. Allò del “relaxing cup of café con leche” que va fer tanta gràcia a Madrid va resultar premonitori del que passaria hores després.
Més. Quan et fan una pregunta l’has de respondre amb claredat, no s’hi val a fugir d’estudi i dir quatre vaguetats com van fer quan els van preguntar sobre el dopatge. En fi, busquem-hi, però, un aspecte positiu: almenys ara no tindran l’excusa que necessiten els diners que ens deuen per pagar una festa madrilenya que, després de les votacions de dissabte, ja ha quedat definitivament suprimida del calendari. Personalment no me n’alegro però, si haig de ser sincer, he quedat alleujat. La meva opció era, però, Istanbul.
2 comentaris:
Gran part dels diners ja se'ls han gastat. Es pensen que tothom pensa com ells i que farien pressió tenint moltes estructures ja construïdes. Al mateix temps, els amics del "gobierno" ja han fet el negoci.
El que ha quedat en evidència és com de diferent pensa la premsa de Madrit. Viuen en el seu món pensant que són de primera quan la marca Espanya està totalment devaluada a nivell internacional.
Jordi,
El millor resum que es pot fer de la marca España és el vergonyós paperot que han fet els dirigents de la nostra encara metròpoli a Buenos Aires.
Publica un comentari a l'entrada