.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 11 de setembre del 2013

Ha tardat, s’ha fet pregar, però al final ho ha dit


(Dibuix: The Huffington Post)

Avui no cal que el busqueu entre els participants en la cadena independentista perquè no el trobareu. Joan Herrera no és independentista, i m’ensumo que el seu partit tampoc. Res a dir, és una opció tan legítima com qualsevol altra. Això ho sabíem molts, i uns quants fins i tot ho dèiem i ho escrivíem, i per dir-ho i escriure-ho alguns ens deien que estàvem fent un atac gratuït al simpàtic líder d’Iniciativa. Però després d’estar marejant la perdiu durant una bona temporada el líder simpàtic per fi s’ha mullat i ha deixat les coses meridianament clares. I com que hi ha gent independentista que vota Iniciativa intueixo que més d’un dels seus fidels votants haurà tingut un disgust, i potser d’ara en endavant haurà de reconsiderar el seu vot. O potser no, ves a saber. El fet és que Herrera és calculador i, arribat el moment d’escollir entre partit i país, ha optat pel partit. Herrera no es vol enfrontar amb el gruix de la seva clientela política que, evidentment, no és independentista. Herrera, posats a triar entre manifestar-se públicament a favor d’una Catalunya independent, amb el risc de perdre alguns vots, o romandre encadenat a Espanya sense córrer riscos, opta per la alternativa fàcil. Tot plegat és molt humà i comprensible, Iniciativa tampoc està per perdre vots. Però dit això cal recordar, un cop més, que qui vota no són els partits sinó els ciutadans, i que ho fan lliurement, sense tutors ni vigilants. Herrera pot dir missa (només és una manera amable d’expressar-ho) però, com no podria ser d’altra manera, a l’hora de decidir entre el “sí” i el “no” la seva clientela política optarà per la papereta electoral que més li convingui.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Amb aquesta actitud perden molts vots encara que no ho reconeixeran. Es pot ser català i treballador a l'hora i es pot voler la independència I un altra societat però sembla que això no ho entenen. Això de la I deu estar fora del seus límits.

Daniel ha dit...

Home, per una banda dius que no tens "res a dir" sobre el fet que no sigui independentista ("una opció tan legítima com qualsevol altra") però per altra banda li retreus que prefereixi "romandre encadenat a Espanya". Em costa no veure un to recriminatori en les teves paraules.

Jo no crec que l'Herrera es manifesti no-independentista per evitar perdre vots. No el conec personalment, però conec una mica el seu entorn i em penso que és la seva convicció personal.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Ja s'ho faran.

Daniel,
Gràcies pel comentari. La gent exigeix claredat als líders polítics i per això, en aquest aspecte concret, els ciudadanos i els d’Esquerra són els més coherents, cadascú des de la seva posició. No critico els que, com Herrera, prefereixen seguir com fins ara, però sí que critico que Herrera hagi estat marejant la perdiu durant tant temps, de la mateixa manera que també vaig criticar Duran i Lleida l'any passat per haver-se sumat a una manifestació independentista. Herrera sembla ser que és internacionalista, que no sé exactament què vol dir però sí que tinc clar que és incompatible amb voler que Catalunya sigui un estat independent. En fi, segur que ell coneix molt millor que jo el seu negoci i la seva clientela.