Iniciativa i el federalisme

S’acosta l’hora de la veritat, arriba el moment en què ja no es pot dissimular més i un es veu obligat a mullar-se. Sembla ser que aquest moment està arribant ara per a Iniciativa, un partit que no ha sigut mai independentista però que durant els darrers mesos ho ha dissimulat de totes les maneres possibles. Iniciativa ni és ara, ni ha sigut en el passat ni, intueixo, serà en el futur, un partit independentista. Això no exclou que alguns dels seus votants, molt pocs, ho siguin, de la mateixa manera que el partit de Duran també en té alguns. La gent políticament descol·locada està molt repartida.

El politburó d’Iniciativa considera que s’ha d’anar posicionant amb més concreció que fins ara, i si vol conservar la seva clientela ha de deixar perfectament clar que no és un partit independentista. L’explicació del no-independentisme oficial d’Iniciativa és òbvia i té una justificació inqüestionable: el gruix del seu electorat. El gruix dels seus votants no és que no sigui independentista, que no ho és, sinó que molts tenen tan poc interès per Catalunya que ni tan sols han fet l’esforç d’aprendre a parlar en català. I sí, ja sé que la llengua no té gaire relació amb el sentiment independentista. Però una mica sí. I dues miques també. La llengua és tot un símptoma.

Iniciativa sempre ha sigut la crossa política d’aquells que ara també es van posicionant amb més concreció i es declaren federalistes: els socialistes. Però tant els uns com els altres saben que un federalisme sense federalistes (a Espanya no hi ha federalistes) és una gran utopia. Tots sabem, i ells tampoc ho ignoren, que és més utòpica una Espanya federal que una Catalunya independent, però el joc polític té aquestes estranyes distraccions que poc o gens tenen a veure amb la realitat que et trobes quan surts al carrer. Quan algú em diu que la solució és el federalisme sé que tinc al davant un espanyolista disfressat que vol que tot segueixi més o menys igual que com fins ara.